Miquel Andreu - L'objectiu de la majoria de gent que ve és perdre pes?
M. del Mar Vidal - Un 80% sí. Entre la resta hi ha gent que vol augmentar-ne, al·lèrgies, intoleràncies, males digestions, idees de menús, gent que vol passar d'una alimentació omnívora a una de vegetariana o vegana, embarassades, etc.
Annabel Vidal - És important que si un vol fer un canvi d'hàbits en alimentació es posi en mans de professionals, perquè hi ha molt intrusisme. Internet fa molt mal.
M.A. - Hi ha gent que vol perdre pes però que vosaltres veieu que no li cal?
A.V. - Del concepte pes ideal no se n'hauria de parlar. Jo puc veure que una persona està bé de pes però si a ella perdre 2 kg, i de forma saludable, l'ha de fer sentir molt millor, doncs endavant, és una forquilla molt ampla.
M.V. - No parlem tant de pes sinó de canvi d'hàbits, i el pes n'és una conseqüència.
A.V. - Potser després del canvi d'hàbits la persona pesa el mateix però es troba molt millor.
M.A. - Sempre parlem de dieta mediterrània però realment la fem o ens n'hem apartat?
M.V. - A la dieta mediterrània predominen les verdures, la fruita, les hortalisses, els cereals integrals, els llegums -que poca gent consumeix habitualment-, els fruits secs -que també s'han anat apartant-, l'oli d'oliva verge o verge extra, que almenys aquí ho tenim clar, i un menor consum de làctics, peix i ous i menys quantitat de carns. En canvi, s'està consumint més productes d'origen animal i disminuint els d'origen vegetal i hi ha un excés de productes ultraprocessats i begudes refrescants,
M.A. - Cada etapa de la vida requereix un tipus d'alimentació?
M.V. - Partint de la base d'una alimentació saludable, ha de ser suficient en funció de l'energia i l'activitat física que tinguem. A mesura que ens fem grans, l'activitat física varia i, per tant, s'ha d'anar ajustant.
A.V. - Els plans nutricionals -no parlem de dietes- sempre són individuals i personalitzats, perquè sí que cada etapa vital és diferent i no seran igual els requeriments d'una dona embarassada que els d'un adolescent, dins de cada fase també s'ha d'individualitzar, perquè dues dones embarassades seran diferents entre elles. Hem començat a fer tallers amb dones embarassades o que han parit fa poc i és un col·lectiu molt sensible al tema, l'embaràs és un punt clau per on començar a treballar.
M.A. - Per què no parleu de dieta?
A.V. - Perquè té connotacions negatives, s'associa a aliments prohibits, a ser la rara quan surts a sopar amb amics. Hem de fugir d'això, hem de treballar amb el concepte d'alimentació saludable, alimentació conscient, de gaudir del que estem menjant. L'acte de menjar no pot ser una cosa negativa, sinó tot el contrari.
M.A. - I el concepte dieta va associat a una cosa temporal.
A.V. - És clar, fer dieta perquè ve l'estiu, perquè m'ha d'entrar un vestit per a un casament... Aquests objectius tan a curt termini són un error. Què vol dir, que un cop passat allò tornes a obrir les comportes? Llavors arriba la frustració i és un peix que es mossega la cua. Hem de ser capaços de fer un canvi de xip i canviar d'hàbits de manera permanent.
M.A. - Hi ha algun hàbit molt estès i que fem tots malament?
A.V. - Jo diria que hi ha molts mites i la nostra tasca també és desmitificar. Coses molt esteses mal fetes? La llet amb cereals per als nens, per exemple, és ràpid, fàcil i no et genera problemes amb ells, i canviar-ho costa molt.
M.V. - Ràpid i fàcil no està renyit amb que sigui saludable, hi ha alternatives. Una cosa és menjar pizza, per exemple, a consciència, perquè aquell dia vols i una altra incorporar-ho com a hàbit per no embrutar fogons.
A.V. - Treballem amb la filosofia mindful eating, ser conscients del que menjo, que l'acte de menjar sigui de menjar, no d'aprofitar per enviar whatsapps o mirar la tele mentre dines. S'ha d'assaborir el plat, mirar-lo, decidir per on començar-lo, etc.
M.A. - Feu un estudi que es diu bioimpedància. Què és?
M.V. - Un estudi que et diu el tant per cent de greix corporal, de massa muscular i d'aigua al teu cos. Sovint es mira només l'índex de massa corporal (IMC), derivat del pes i de l'alçada, i no és suficient. A una persona esportista li podria sortir un sobrepès segons l'IMC però, en canvi, té un percentatge de greix saludable. A partir d'aquests paràmetres adaptem la pauta nutricional i hi ha gent a qui anar veient l'evolució dels percentatges li és motivador.