Abel Pujol - D'on li ve aquesta passió per crear maquetes a escala de vehicles antics?
Fernando Casas - Sempre he estat una persona inquieta i, de fet, durant la meua vida he tingut moltíssimes aficions diferents. Primer vaig ser pagès, després vaig passar a paleta, després constructor i al final, promotor. Això era el meu treball però, a banda, sempre m'havia interessat les manualitats, sobretot amb fusta, i ho havia anat fent des de molt petit. Durant tota la vida he anat fent joguines, maquetes de les cases que havia de construir i d'altres que projectava, etc. Ara m'he decantat per fer cotxes amb fusta.

A.P. - Per què es va decantar pels cotxes, també és un amant del motor?
F.C. - No, no. A mi el que m'ha agradat sempre és fer les maquetes amb fusta de les construccions que volia fer o m'agradaven. Com que el meu fill fa col·lecció de cotxes en miniatura, vaig aprofitar per començar a construir-los a partir d'aquestes. Així, com totes les altres construccions que he anat fent, els cotxes també estan fets a escala.

A.P. - I qui li va ensenyar a fer maquetes, va anar a classes de fusteria o maquetació?
F.C. - Sóc totalment autodidacta. 

A.P. - Quan li costa, més o menys, fer un d'aquests cotxes de fusta?
F.C. - Entre agafar les mides, preparar la fusta i fer la maqueta, al voltant d'una setmana. Això sí, ho vaig fent a estones, quan em sembla, baixo al taller i m'hi poso, sempre m'agrada fer alguna cosa i no estar-me quiet!

A.P. - Quin tipus de fusta utilitza?
F.C. - He utilitzat fusta de sapel·li i de pi però la majoria dels cotxes són fets a partir de la fusta d'olivera del terme. Un dia vaig veure un senyor que arrencava unes oliveres, aquí a Juneda, i li vaig comprar totes les soques, després vaig anar al fuster perquè les retallés i preparés, amb això ja tinc prou fusta per anar fent.

A.P. - Quants cotxes ha fet?
F.C. - Ara en deu haver una quinzena. 

A.P. - De quin està més orgullós, quin creu que ha estat el seu millor treball?
F.C. - El que ha quedat molt bé ha sigut el camionet Ebro (a la foto). Crec que els detalls estan molt ben aconseguits. Has de ser conscient que mentre vas treballant els has d'anar perfeccionant contínuament perquè sempre sorgeixen problemes. De vegades li vas donant forma i després veus que la línia no queda prou bé o que no quadren del tot les fustetes de l'interior. En el cas de l'Ebro, crec que tot va anar rodat.

A.P. - I quin és el cotxe que li agradaria fer, algun que tingués quan era jove o li portés bons records?
F.C. - Ja fa uns dies que rumio per fer una reproducció del Biscúter. Em fa gràcia perquè és un model molt antic i pot quedar molt bé. No sé si el faré, jo de moment vaig treballant, però la il·lusió per fer el Biscúter la tinc.

A.P. - Té pensat fer alguna exposició per mostrar aquests treballs als seus veïns?
F.C. - Sí, tinc intenció de fer una exposició, ja sigui a Juneda o un altre lloc. De fet, he intentat parlar amb l'Ajuntament del poble per mirar de moure-ho però no em fan gaire cas. A més, també m'agradaria habilitar un museu particular on es pugui veure la meua obra, no només els cotxes, sinó totes les maquetes que he anat fent durant tota la vida.

A.P. - S'ha plantejat transmetre aquesta expertesa pel que fa a la construcció de maquetes?
F.C. - Seria una bona idea, però la gent no està preparada, vull dir que jo vaig començar pel meu compte i vaig anar fent i ho he après a la meua manera. Recordo que amb 10 o 11 anys tallava jo totes les fustetes (no gaire bé, tot s'ha de dir) i feia joiers, joguines i altres. És una feina molt curosa, que es necessita molt temps per perfeccionar-la, per això no tinc ningú que m'ajudi, perquè al ser una feina tant delicada, si no tens experiència és molt difícil fer-ho bé.

A.P. - Li posaria preu a la col·lecció?
F.C. - No, no podria. Aquesta és una feina que faig per la il·lusió que em produeix quan hi treballo, no per treure'n profit. No podria vendre-m'ho, la veritat. La meua única il·lusió és poder tenir un museu on exposar-ho.

A.P. - Fins quan té pensat continuar la col·lecció?
F.C. - Jo no pararé.