Laura Quintana - Com va néixer el Col·lectiu de Dones en l'Església?
Magda Tomàs - El CDE va sorgir l'any 1986 quan ens vam reunir deu dones en un dels locals de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona per reflexionar sobre la situació de les dones en l'Església. Procedíem de llocs diferents: Barcelona, Rubí i les Borges Blanques. I l'edat també era diversa: vint-i-pocs anys les més joves i una mica més de cinquanta les més grans. Allà vam iniciar el camí.
L.Q.- I sobre quin objectiu se sustenta el CDE?
Maria Teresa Josa - Volem trencar amb la manca de coherència per part de l'Església amb el missatge evangèlic i, per tant, canviar l'actitud negativa que té l'Ésglésia cap a nosaltres, les dones.
L.Q.- I què és el que diu l'evangeli que no respecta l'Església?
M.T. - A l'evangeli Jesús accepta les dones en el seu grup com a deixebles i amigues. No podem acceptar, de cap manera, que en el seu nom, els jerarques eclesiàstics ens hagin apartat dels llocs de decisió i s'hagin atorgat el poder i l'autoritat de negar-nos la paraula i la representació evangèlica, mantenint-nos supeditades al mascle, considerat l'únic digne d'atansar-se i representar el sagrat. El missatge de Jesús va adreçat a homes i dones, sense connotacions sexistes.
M.T.J. - Jo vinc d'una educació religiosa molt estricta i em van fer entendre que les dones hem d'estar supeditades als homes. En canvi, amb els anys, llegint l'evangeli per decisió pròpia, he vist que Jesús parla amb les dones des d'un pla d'igualtat. Per tant, no entenc que les dones no tinguem ni vot ni veu dins l'Església.
L.Q.- Quina és la trajectòria del CDE? La valoreu positivament?
M.T. - Encara ens queda molt per fer però el balanç és positiu. Un fet que cal destacar, per la seua importància i per l'impacte que va causar en moltes dones, va ser el Primer Congrés Internacional de Dones Cristianes que vam realitzar a Barcelona el desembre de 1997. També l'assistència a altres llocs estatals i internacionals per participar en trobades. A més, des del 1995 publiquem la revista Paraules i Fets de Dones, que ha constituït també una bona eina de sensibilització i propagació del nostre fer i del nostre sentir.
L.Q. - Tot i això sou les úniques representants del col·lectiu a la província de Lleida. Per què no hi ha més representació?
M.T.J. - L'Església, així com la seua gent, és un món molt tancat. Quan hem intentat incentivar les dones a reivindicar-se no ens n'hem sortit. Creiem que això passa perquè són conformistes.
L.Q. - Al món hi ha més dones religioses que capellans. Per què no es veuen més?
M.T.J. - Les dones mai hem tingut visibilitat, però sense nosaltres l'església estaria buida. M'entristeix la situació però al final acabo considerant-me una cristiana sense Església.
L.Q. - En aquesta mirada que proposeu, com valoreu el moviment LGTBI?
M.T.J. - Des del CDE defensem els drets del col·lectiu LGTBI. Són tan persones com nosaltres. L'homosexualitat per a nosaltres no és cap problema.
M.T. - Hi ha dones del col·lectiu LGTBI que també són membres del CDE. Tenim molt bona relació amb elles.
L.Q. - Hi ha el risc de ser interpretades com a opositores a la jerarquia?
M.T. - Ho som, cal dir les coses pel seu nom. El sistema patriarcal, jeràrquic i sexista, l'únic que encara existeix al món occidental, envoltat de sacralitat, parafernàlia i desigualtat, xoca frontalment amb l'esquema de l'evangeli. Necessitem un canvi estructural seriós i convençut.
L.Q. - Hi ha corrents del feminisme que defensen que no pot haver-hi feminisme vinculat a la religió. Què opineu d'aquest argument?
M.T.J. - Les injustícies patriarcals podem trobar-les tant dins com fora de l'Església. Per tant, com a dones, reivindiquem tots els nostres drets.
M.T. - El que passa a l'Església amb les dones és el mateix que el que passa a la societat.
L.Q. - Com seria la situació de normalitat de la dona a l'Església?
M.T. - L'Església hauria de ser una comunitat d'iguals sense patriarcat, jerarquització ni sexisme. La bona notícia de Jesús va ser per a tots els éssers humans sense diferenciacions.
