Abel Pujol - Hi ha qui col·lecciona monedes, segells o sobrets de cafè, però mai havia conegut un col·leccionista de recordatoris fúnebres. D'on sorgeix aquesta afició?
Francesc Mestre - Tot va començar quan jo tenia uns 20 anys. Es va morir una tieta meva i al funeral, com és normal, em van entregar el recordatori. A l'arribar a casa el vaig guardar en un calaix i el mateix vaig fer quan es van morir altres familiars propers, els meus pares, etc. Va arribar un punt que en tenia molts i llavors vaig decidir ordenar-los. Després de més de 50 anys arxivant puc dir que per mi, el fet d'augmentar la col·lecció dia a dia també és un al·licient per viure.

A.P. - I fins als més de 75.000 actuals, com t'ho fas per aconseguir-los?
F.M. - He de dir que m'ajuda molta gent: els amics, la família, els veïns ja saben que els col·lecciono i me'ls fan arribar. Si vaig a algun lloc i dono veus és possible que també en trobi. Els recordatoris s'acostumen a llençar però com que la gent sap que jo en faig col·lecció me'ls guarden. Recordo que un cop, per la meva feina, era a Palafrugell. Jo treballava organitzant tallers de memòria i una dona, a l'assabentar-se de la meva afició, em va dir que tenia el recordatori d'en Josep Pla i que si volia me'l donava. No saps la il·lusió que em va fer! 

A.P. - Quin criteri utilitzes per seleccionar-los? Han de complir algun requisit?
F.M. - No. Els accepto tots. Sigui un personatge rellevant o no, tot recordatori té el mateix interès per mi. 

A.P. - Després de tants anys col·leccionant-los i arxivant-los ja ets tot un expert. Quines creus que són les característiques d'un bon recordatori ?
F.M. - Hauríem de distingir entre els recordatoris estàndard, és a dir, els que són gairebé iguals els uns dels altres, i els recordatoris personalitzats. Aquests últims són els que m'agraden més perquè hi ha aquella sensibilitat personal en la fotografia, el dibuix, la poesia o la dedicatòria que li dona un toc especial. Són els que et creen més empatia.

A.P. - Quins recordatoris de personatges importants conserves ?
F.M. - En tinc molts: Joan Miró, Josep M. Folch i Torres, l'abat Escarré, Joan Brossa, Montserrat Roig, etc. Al final, el fet de conservar aquests recordatoris també pot servir per ensenyar una part de la història del nostre país. 

A.P. - Ja sé que fa de mal dir, però quin recordatori et faria gràcia incorporar a la col·lecció, potser algun personatge que admiris?
F.M. - No ho sé, no t'ho sabria dir. Pensa que si és un personatge important també retallo l'esquela o el panegíric del diari i l'arxivo junt amb una fotografia. Després, si m'arriba el recordatori, l'adjunto a l'arxiu d'aquella persona. 

A.P. - Existeix algun tipus de mercat de compravenda o d'intercanvi de recordatoris?
F.M. - No, la veritat és que som molt pocs els que ens hi dediquem, a més la gent que ho fa acostuma a especialitzar-se. En conec un que col·lecciona recordatoris d'abans de la Guerra Civil, d'altres que en tenen 200 o 300 sobre una temàtica en concret. Al final, la gent està acostumada a llençar-los.

A.P. - Has pensat mai a fer una exposició on es mostri part o la totalitat de la col·lecció?
F.M. - De fet, a Maials, en el marc de la Fira de l'Oli, vaig fer una petita exposició, lligant-ho amb el tema genèric de la defunció i les seves possibles causes, també reflexionava sobre que la mort, al final, es converteix en un sol mil·límetre, que és el gruix que fa el recordatori. He de dir que va venir molta gent; recordo que un senyor gran que va visitar l'exposició es va emocionar força al trobar entre la col·lecció el recordatori del seu pare. 

A.P. - A banda dels recordatoris, tens alguna altra afició que consisteixi a buscar, ordenar i arxivar?
F.M. - Sí, ara estic treballant en l'arxiu de tots els enterrats al Valle de los Caídos. Em baso en un llibret que va publicar fa poc la revista Sàpiens. Faig una fitxa on consta el lloc de naixement i mort, edat, professió, nom dels pares, etc. També vaig fer més de 3.000 fitxes de les persones que van afusellar els franquistes al Camp de la Bota de Barcelona fins a l'any 1952. 

A.P. - El teu recordatori serà l'últim de la col·lecció o creus que tindràs relleu?
F.M. - El meu recordatori l'estic donant en vida! Hi ha un apartat on s'indica que s'han de tancar els ulls i imaginar el dia i el lloc on moriré. No sé si algú continuarà aquesta tradició, m'agradaria que sí!