ACPC: Expliqui'ns en què consisteix el Projecte País Viu.

MERITXELL BUDÓ: És una estratègia del Govern per treballar de la mà del territori per evitar el despoblament i l'envelliment del món rural i la concentració de persones a les metròpolis. Volem generar una estratègia que doti de les eines necessàries a cada territori perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida allà on ha nascut i no hagi de marxar.
Amb les dades constatem que hi ha certes comarques amb un despoblament important, o municipis amb un gran envelliment, cosa que té conseqüències com el tancament d'escoles o centres hospitalaris. Des del Govern volem, en la mesura del que sigui possible, revertir aquestes situacions, però no amb mesures pensades des d'un despatx de Barcelona sinó conjuntament amb el territori; ja sigui els ajuntaments o els agent socials i econòmics de la zona. Ja que cada territori té la seva realitat i per tant s'ha de fer a mida.

ACPC: Pel que han detectat fins ara, té més a veure en un desenvolupament d'infraestructures clàssiques (tren, carreteres, etc) o més aviat fer arribar la fibra òptica, per exemple?

M.B.: És tot plegat. S'han de millorar les infraestructures però sobretot ens trobem que ens demanen la connectivitat per poder desenvolupar negocis; la fibra òptica. Encara hi ha 13 capitals de comarca que no en tenen i des del Govern treballem perquè aquest 2020 totes les capitals de comarca en tinguin; i al 2023 tots els municipis de més de 50 habitants tinguin ja tota la connectivitat. Per exemple, a la Conca de Barberà ens hem trobat que hi ha molts indrets on no hi ha connectivitat ni tan sols de telèfon, i molt menys d'Internet, i hi ha persones que volen muntar un turisme rural i no poden perquè avui dia les reserves arriben totes via on-line.

FOTO: Rubén Moreno. 

Setmanari l'Ebre: Hi ha diners assignats a aquests plans per a cada comarca?

M.B.: No hi ha una xifra assignada, el que hi ha és una sèrie de decisions polítiques amb un pressupost al darrere que problablement formarà part de tot el que s'ha de fer per realitzar aquesta transformació. Per exemple, si abans parlàvem de fibra òptica, doncs la Generalitat té un pressupost de 45 milions per a fibra òptica. I si el que cal és carreteres, doncs hi ha un pressupost per a carreteres. 

Nació Digital:  En els darrers 40 anys el sector primari s'ha ensorrat i la predicció de l'Idescat diu que al 2030 encara s'accentuarà més. Els darrers governs han parlat d'equilibri territorial però la tendència ha estat la contrària. Què ha fallat?

M.B.: Hem de treballar per garantir l'equilibri. El que passa amb les migracions a la ciutat no és una cosa que sol passi a Catalunya. Som un govern amb vocació municipalista, la majoria de membres venim del món municipal i sabem què és fer d'alcaldes i de regidors, sabem què vol dir gestionar el territori. Per això diem que la garantia d'èxit de País Viu és que el territori hi participi. 

NacióDigital. Parlen de projectes a mida per cada territori. Com s'aterra això?

M.B.: Doncs per exemple quan vas a les Garrigues i veus com el canal Segarra-Garrigues ha transformat aquest territori. No és el mateix els camps d'oliveres que no estan regades pel canal que les que sí ho estan. O quan anem al Pirineu i ens diuen que amb el canvi climàtic s'ha de repensar l'activitat de muntanya perquè cada vegada hi haurà menys neu. Cada territori tindrà la seva especificat.

El 9 Nou. Pot explicar-nos per què es va escollir les primeres comarques?

M.B.: Per ser les que tenien els índex de despoblació i envelliment més alts del país. A partir d'aquí, vam fixar-nos també en les colpides per les catàstrofes naturals d'aquest any.

Som Garrigues: Quines conclusions han tret dels diagnòstics?

M.B.: Encara no tenim sobre la taula els diagnòstics. Els territoris que ja han començat amb les seves comissions l'estan fent però no tenim les dades. 

Som Garrigues: Com afectarà al projecte  la propera convocatòria d'eleccions?

M.B.: Aquest és un programa que es fa des del territori i que ha passat a ser una demanda per part del territori, i pensem que té garantida la continuïtat, sobretot si nosaltres continuem al capdavant del Govern. 

FOTO: Rubén Moreno. 

El 9 Nou. Els alcaldes dels pobles petits de la nostra zona diran que tot això està molt bé però que tenien un metge que venia dues hores cada setmana i que des de fa un mes ha deixat de venir. A vegades no sembla que s'enviïn missatges contradictoris des de la Generalitat?

M.B.: Ja t'entenc i tens raó, però tot això està regulat pel nombre de pacients i d'habitants. És com les escoles, si no hi ha canalla, no hi ha escoles. També és veritat que avui dia moltes coses es poden fer pel CatSalut Respon, i per això és tan important la connectivitat. 

El 9 Nou. Però si l'objectiu és evitar el despoblament s'han de garantir serveis, sobretot la població envellida que el que vol és veure el metge.

M.B.: Estic d'acord, per això aquest projecte País Viu. Per exemple, als hospitals comarcals ens trobem que no hi ha pediatres, ja que els metges enlloc d'anar a Manresa prefereixen anar al Clínic. I això hem de mirar de combatre-ho.

Som Garrigues: El president Torra va anunciar al gener la inclusió de les Garrigues. S'hi ha començat a treballar?

M.B.:  No hem format cap comissió encara.

FOTO: Rubén Moreno. 

Nació Digital: El 2004 la generalitat va crear el Pla de Barris que disposava d'un fons al que es podien acollir els ajuntaments per demanar fer obres, la Generalitat cobria un 75% i els ajuntaments un 25%; aquest podria ser un model?

M.B.:  Per a nosaltres, ara mateix, el model de Pla de Barris no és un model que contemplem. Pensem que cal mirar-ho d'una manera més global i anar més enllà de la teva ciutat i el teu barri. Per això de la importància dels consells comarcals, dels agents socials del territori... és a dir, tenim una altra visió de la construcció del territori.

El 9 Nou: L'agost del 2017 s'havia de crear una comissió inter-departamental per al despoblament global que depenia del Departament d'Agricultura; entenem que això ha passat a País Viu?

M.B.:  Sí, perquè volem incloure totes les accions polítiques que es duen a terme des de tots els departaments de la Generalitat; tot allò que té a veure amb el món local ho hem de fer de forma transversal i coordinada.

El 9 Nou: Si totes les decisions sorgeixen del territori, quin paper juga el Govern?

M.B.:  Home, el Govern és el govern també de tots els pobles i de totes les ciutats. Un planejament urbanístic d'un poble  no el decideix només l'Ajuntament. Imagina't que els alcaldes decideixen fer uns planejaments urbanístics que son contraris a la preservació de zones verdes. En aquest sentit el Govern del país té quelcom a dir. Ara bé, considerem que la veu del país s'ha de tenir en compte. Hi ha governs que potser no han pensat que la veu del món local fos rellevant però aquest govern sí que s'ho creu; i alhora de fer una llei o intervenir volem saber què pensa aquest territori.

777 Comunica. Entenc que hi ha un punt d'autocrítica per part del Govern?  de dir: no hem sabut canalitzar les necessitats del territori...

M.D.: Es que fins ara el concepte era un altra. Aquest programa neix d'un fenomen per a territoris desfavorits i un despoblament significatiu. I després, a mida que vagi avançant, el podrem replicar en altres zones del país, però aquest és el punt de partida.

Foto de família de la consellera amb els periodistes. FOTO: Rubén Moreno.