LAURA QUINTANA - En quin moment decideixes estudiar biomedicina i què et va motivar a fer-ho?
MARTA RICART - Sempre m'han agradat les ciències, de fet a primer i segon de batxillerat ja vaig obtenir una beca per col·laborar a l'IRB durant l'estiu. Va ser el meu primer contacte amb un institut d'investigació i en aquell moment vaig decidir que estudiaria biomedicina.

L.Q. - Cinc anys després l'IRB t'ha concedit una altra beca. Com vas accedir-hi?
M.R. - L'any passat vaig fer el pràcticum a l'IRB i, un cop vaig acabar, em van proposar de quedar-me amb ells fins aquest juliol. No m'ho vaig pensar i vaig aprofitar l'oportunitat.

L.Q. - Quin és l'objectiu d'aquesta beca?
M.R. - Bàsicament reforçar el grup perquè hi falta personal. Jo estic dins el grup de fisiopatologia metabòlica, que estudia el paper que juga el metabolisme i l'estrès oxidatiu en el procés d'envelliment. Però és un grup molt ampli i jo estic en la secció de malalties neurodegeneratives.

L.Q. - Quin ha estat el treball fet fins ara i què li ofereix al futur?
M.R. - Investiguem sobre l'esclerosi lateral amiotròfica i l'Alzheimer. Fins al moment ens estem centrant a buscar biomarcadors que modifiquin significativament el curs d'aquest tipus de malalties i, a més, treballem en la recerca de futures teràpies. Per poder obtenir resultats utilitzem ratolins, mostres de cèl·lules i teixits de pacients post mortem. Cap d'aquestes afeccions té tractament i se'n coneix molt poca cosa, sobretot de l'ELA, per això és important investigar i poder trobar solucions per a un futur.

L.Q. - La tecnologia és un factor important que cal tenir en compte dins aquestes tècniques de treball?
M.R. - Sí, tot és maquinària. Nosaltres preparem les mostres, les màquines ho processen i finalment tan sols ho hem d'analitzar. També va molt bé per enviar les mostres a altres centres de recerca i que ells mateixos t'enviïn els resultats.

L.Q. - A 3r de carrera vas tenir l'oportunitat d'anar a l'institut Karolinska d'Estocolm, vas apreciar molta diferència amb Catalunya?
M.R. - Sí, a Lleida no hi ha prou recursos per a la investigació, és molt complicat treballar en aquest camp de la medicina sense recursos. A Lleida, i m'atreveixo a dir a Catalunya en general, els grups d'investigació són molt petits i, a més, no es reben ajudes. Molts estudiants, un cop acaben el màster i el doctorat, han de marxar fora a treballar.

L.Q. - Com a biomèdica, com valores la situació?
M.R. - És molt trist. El camp de la salut és molt important i l'Estat no ho té en compte. Fa ràbia estudiar biomedicina amb la il·lusió de poder aportar alguna cosa des del teu propi país i no poder fer-ho perquè has d'acabar marxant.

L.Q. - El projecte t'ha obert noves expectatives professionals o personals?
M.R. - El camí que estic seguint és el que m'agrada i no miro molt més enllà, però tinc un company a Oxford que està investigant sobre teràpies futures per a l'Alzheimer i quan ho porti cap aquí intentarem treballar junts.

L.Q. - Un cop finalitzi la beca tindràs l'oportunitat de continuar a l'IRB o et veuràs oligada a marxar fora?
M.R. - Dubto molt que pugui treballar a l'IRB, els contractes són pèssims. Però m'agradaria poder continuar amb el projecte encara que sigui sense cobrar. Ho faig per vocació.

L.Q. - Així doncs, l'ELA i l'Alzheimer són les malalties que més et preocupen?
M.R. - Realment no són malalties que m'apassioni investigar. Em crida molt més l'atenció la microbiota intestinal; m'agradaria veure com afecta l'alimentació al nostre organisme, però a Lleida no hi ha cap grup que tracti aquest tema. Tot i això, no em desagrada el que faig, tot és interessant i digne de ser investigat.