ABEL PUJOL - Com pot afectar al procés de la gestió del dol el fet de realitzar el ritual a distància, sense els passos habituals del protocol d'acomiadament al difunt?
ANNA MARIA AGUSTÍ - Una primera lectura ens diria que aquestes dificultats han de provocar, per força, que el procés de dol sigui més complicat. Són moltes pèrdues, a més a més, punyents. Just ara que havíem començat a trencar el tabú de la mort, a entendre que la mort és una part més de la vida i que es pot socialitzar el dol, ens veiem obligats a estar confinats a casa sense poder posar en pràctica aquest coneixement. Doncs crec que ara és el moment de fer servir aquesta energia que sabem que ens provoca la mort i que mai es perd sinó que es transforma. Hi ha una realitat, i és que quan algú mor, els altres ens belluguem, cap al tanatori, domicilis de familiars, església, etc., però ara no ens podem moure. Doncs intentem transformar els sentiments en allò positiu.
A.P. - Quines accions heu dut a terme com a associació davant la situació vigent?
A.M.A - Com abans del confinament, tenim oberta una línia telefònica (649343574), a la qual pot trucar qualsevol persona que estigui passant un procés de dol, i nosaltres li oferirem l'assessorament i acompanyament corresponent. També estem preparant un repositori amb diferents materials relacionats amb el dol que poden ajudar els familiars d'un difunt en el moment del dol. Confio que ben aviat es podrà trobar a la nostra pàgina web.
A.P. - Quines recomanacions faria a les famílies que hagin de passar un procés com aquest?
A.M.A - D'entrada, en la manera com diem adéu. Sempre, en la mort, hi ha un adéu. Un dels exercicis que es poden fer és buscar en el record un adéu que ens haguéssim intercanviat amb la persona que ha mort. Busquem un adéu d'un dia qualsevol i recordem-lo, això ens pot ajudar. El que també es pot fer, per sort, amb una societat tan ben connectada, és que els familiars del difunt, cadascú al seu domicili, busqui un racó de casa on posar una foto o un record del difunt i abocar allí els nostres sentiments. A través de les eines digitals, la família també es pot reunir en una trucada o videotrucada conjunta i recordar moments que van passar amb el familiar difunt. Això ens ajudarà.
A.P. - També es dona el cas que a la pèrdua d'un ésser estimat s'hi sumi el fet que la parella o familiars propers que hagin estat en contacte amb el difunt hagin de confinar-se quinze dies en solitud. Què recomana en aquests casos?
A.M.A - Aquesta situació és molt dura perquè, a part de viure la realitat de la mort, també pateixen per la seua vida. Hem de mentalitzar-nos que, en aquests casos, el procés de dol passa, primer, per identificar les nostres limitacions, i després per superar-les. No és tant el que em passa, sinó el que faig amb el que em passa. La solitud també ens pot ajudar a retrobar-nos. A recordar que cada dia hem de cuidar-nos de nosaltres mateixos i també dels altres. Hem de saber conviure amb la frustració, assumir els sentiments d'impotència és la clau per elaborar completament el dol i que aquest comenci a cicatritzar.
A.P. - El fet que la malaltia sigui omnipresent en els mitjans, que moltes persones experimentin processos de dol al mateix temps, com podria ser el cas d'un accident d'avió o d'un atemptat terrorista, pot ser positiu o contraproduent per la persona que ha perdut un familiar?
A.M.A - El dolor és de cadascú i s'experimenta de forma individual. Que una altra persona estigui passant pel mateix i estigui patint igual que tu no ajuda. El que sí que es pot socialitzar és el pensament comú que potser, en els darrers anys, hem pensat poc en el do de la vida i ara és quan realment ens adonem que no l'havíem valorat prou. Ens crèiem invulnerables, però avui és més evident que mai que tot és possible.
A.P. - Moltes famílies que acaben de passar per la mort d'un dels seus membres han anunciat que, un cop finalitzi el confinament, se celebrarà una cerimònia de comiat. Pot arribar a ser contraproduent aquest fet, en el sentit que es podria interpretar com la voluntat de confinar el dol?
A.M.A - El dol no es pot confinar ni ajornar. El procés de tancament del dol es desenvolupa sempre. No és possible abstreure-se'n i, a més, intentar-ho és un error. Pel que fa a les cerimònies, em sembla una bona idea. Després que cadascú hagi anat passant el seu propi procés, aquell dia tots podrem reunir-nos i sentir-nos al voltant del difunt. Fins i tot, sabent agrair la vida que ha tingut i que ens ha anat donant aquella persona. Davant la situació actual, és important saber acollir i expressar totes les emocions que vivim, tant les bones com les dolentes. En definitiva, hem de posar paraula als sentiments.
