ABEL PUJOL - Quin és el primer record que tens del Kalikenyo Rock?
ARNAU GRAU - A la primera edició. La festa al mig del carrer, el tirador de cervesa, el remolc de 3x5. Inclús et diria que els primers records són dels preparatius; ara, vull destacar que els millors moments són els que vaig viure amb el Marc Beltran Beltri. Gràcies a ell i a la tossuderia de l'Albert Civit va néixer el Kalikenyo, primer amb un sol objectiu: recaptar fons pel club de bàsquet del poble.

ABEL PUJOL - I d'aquí, fins a convertir-vos en el festival punk de referència...
A.G. – Del carrer vam fer el salt a les piscines, el primer escenari, després cap a la pista Alegria, amb un format de més envergadura. Aquell any va anar molt bé i va ser l'empenta per crear l'associació, que naixia per la necessitat de gestionar un esdeveniment que creixia en paral·lel a les ganes de la gent del poble de participar-hi. Això demostra que el Kalikenyo neix de la força de la gent. En primer lloc, de l'Albert Civit. Si ell no hagués tingut aquelles ganes de superar-se, edició rere edició, no seríem on som. No ha estat un camí fàcil, no vull dir que hi ha hagut entrebancs, sinó que m'agrada dir-ne aprenentatges. Sabíem que per arribar als objectius marcats, essencialment econòmics, havíem d'anar superant-nos any a any i ens vam adonar que, per un sol dia, la gent no es mou; per dos, li costa, però en un festival de tres dies es podien arribar a mobilitzar moltes persones i fer el festival sostenible, com així ha estat. 

A.P. - Tot i el creixement, els assistents destaquen el caliu de festa de poble com un tret característic del Kalikenyo.
A.G. - La sensació és la d'una gran família; una atmosfera màgica. Això és possible gràcies a treballadors, voluntaris, col·laboradors, veïns, tots els qui es preocupen que el festival tingui èxit. Crec que aquest sentiment de comunitat ha fet que tothom qui passa pel festival, sigui públic, col·laborador o les mateixes bandes, s'impregni d'aquesta familiaritat. A la fi, l'essència del Kalikenyo és la gent que hi contribueix, la majoria de forma altruista, amb el seu granet de sorra. D'altra banda, també hem volgut que la gent de Juneda s'hi senti còmoda, mantenint dins al programa tradicions del poble, com repartir entrepans de xulla. Potenciar aquest vincle és una de les línies a seguir que ens hem marcat la nova junta. Per això, hem plantejat no superar l'aforament de 5.000 persones. El sentiment de família no l'hem de perdre.

A.P. - Quins són els avantatges i els inconvenients de ser un festival autogestionat, sense una empresa darrere?
A.G. - Precisament, un gran avantatge l'hem vist enguany: cap banda ens ha reclamat compensacions per la suspensió del festival, i això que moltes hi tenien dret; saben que no busquem el lucre econòmic. Nosaltres intentem que, quan venen, els artistes se sentin com a casa, i ells ho agraeixen. Aquest és un altre dels trets del festival: la relació amb les bandes és molt positiva i això també ho nota el públic. Per contra, un dels inconvenients respecte a l'empresa privada és el tema de la burocràcia. Per sort, l'experiència acumulada fa que tot sigui, més o menys, prou ràpid. 

A.P. - De vegades, l'organització del Kalikenyo s'ha queixat de poca col·laboració de l'Ajuntament de Juneda.
A.G. - He de dir que, un cop establerta la nova junta del Kalikenyo, i coincidint amb la reestructuració del consistori com a resultat de les últimes eleccions, la relació amb l'Ajuntament ha estat molt fluïda i satisfactòria. Ja he dit abans que m'agrada més parlar d'aprenentatges que no pas d'entrebancs; per tant, el que hagi pogut passar abans entre el festival i l'administració, ens ha servit per aprendre. Esperem mantindre aquesta bona inèrcia, hem trobat una regidoria de festes força implicada, i això s'agraeix molt! 

A.P. - Ja n'han sortit algunes però, a grans trets, quines fites es marca la nova junta?
A.G. - Plantegem nous objectius però el primordial és mantindre i continuar el que ha aconseguit, fins a dia d'avui, l'associació, amb l'Albert Civit al capdavant. Sí que tenim un repte: que el Kalikenyo sigui punk, però no només per la música. Un dels objectius és potenciar, en el marc del festival, la celebració de xerrades, debats, cinefòrums i altres esdeveniments relacionats amb la filosofia punk. Aquesta tasca ja es va començar fa uns anys però volem impulsar-la. Pel que fa al cartell, introduirem estils com l'ska, l'oi i, sobretot, el punk-rock. També volem obrir-nos a músics i bandes que, a primer cop d'ull, no ubicaries al Kalikenyo, però que, per nosaltres, tenen un esperit punk. Un exemple seria l'Albert Pla, que havia d'actuar enguany al festival.  

A.P. - Per anar fent boca, què ens pots avançar del Kalikenyo XV, el 2021?
A.G. - El festival serà de 4 dies. El dimecres ja no servirà de prèvia, com fins ara, sinó que serà dia de festival. A part, la pròxima edició se celebrarà el pont de Sant Joan, uns dies màgics. Tot això, combinat amb el fet que tenim tot un any per preparar-ho, fa que el Kalikenyo XV tingui tots els números per ser un èxit!