David Pere Martínez Oró Doctor en Psicologia Social

Si legalitzés el cànnabis, l’Estat podria ingressar 3.312 milions

Ponts, 1981. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la UAB, professor a la UOC i membre l'associació de recerca Episteme, és especialista en la investigació sobre consums de drogues, cultures juvenils i societats del risc. Fa uns mesos que viu al Cogul, d'on és originària la seua mare, que hi ha tornat per fer-se càrrec del bar. El David té la intenció de fer aquí el seu projecte de vida. "Només necessito cotxe i Internet", diu. Ara prepara un llibre sobre les apostes online.

MIQUEL ANDREU - En la compareixença que vas fer el 2017 al Parlament per la Llei d'associacions de consumidors de cànnabis deies que el prohibicionisme ha sigut un error històric.
DAVID MARTÍNEZ -
L'ús de substàncies és inherent a la condició humana, però moltes les hem expulsat als marges socials. La prohibició ha portat estigmatització dels usuaris, reforç de les bandes criminals i del narcotràfic, rentat de capitals, problemes de salut pública per manca de garanties sanitàries en el seu ús, saturació del sistema judicial i de presons... Un cost social brutal per a l'erari públic. Les substàncies poden ser potencialment problemàtiques, sí, però la prohibició n'agreuja els danys. Hem d'agafar les regnes de les substàncies i posar-les sota control.

M.A. - Entenc que no es tracta de potenciar-ne el consum.
D.M. -
Tot el contrari. Per reduir-ne l'ús d'entrada cal desmitificar-les. Molts xavals s'hi inicien per la percepció que darrere de la prohibició i del tabú s'amaguen plaers sumptuosos. Vivim en una societat dominada pel paradigma biomèdic i metges i psiquiatres construeixen una realitat de les drogues a partir dels qui van a la consulta, és a dir, els usuaris més problemàtics. Hi ha estudis que acrediten que només el 10% de les persones que utilitzen substàncies acaben tenint algun problema. Apostem per la normalització, per acceptar socioculturalment les substàncies.

M.A. - L'acceptació social és el que fa que una substància sigui legal o il·legal? 
D.M. -
La història de com s'il·legalitza cada substància entronca amb la mirada del col·lectiu dominant del moment. Als EUA, l'elit WASP (blancs anglosaxons protestants) sempre va promoure el prohibicionisme i es van il·legalitzar substàncies que utilitzaven sobretot les minories ètniques (opi els xinesos, cànnabis els mexicans i caribenys, cocaïna els negres del sud, alcohol els irlandesos -que eren catòlics). La llei seca va fracassar, perquè l'alcohol sempre ha estat acceptat socioculturalment. Els últims tres ministres espanyols de Sanitat han proposat una nova llei de l'alcohol més restrictiva (Salvador Illa encara no s'ha pronunciat, que prou maldecaps té, de moment) i tots tres han fracassat. Si les persones que utilitzen unes substàncies les tens a la presó, estigmatitzades o amagades, sortiran a defensar-ne la legalització? El tabac ja era una indústria molt potent a principis del segle XX i no es va poder il·legalitzar, i mira que les dues substàncies que generen més problemes són l'alcohol i el tabac. 

M.A. - En què s'ha notat l'aprovació de la llei del 2017 d'associacions de consumidors de cànnabis?
D.M. -
Ha estat una prova més de la falta de competències de Catalunya i de les autonomies de l'Estat espanyol. Es va presentar una ILP, es va fer tot un procés molt treballat i es va aprovar amb 118 vots a favor dels 135 de la Cambra. El consens era enorme, però el govern de Rajoy la va impugnar i el Tribunal Constitucional la va anul·lar, com tantes altres lleis del Parlament. Quan es va formar el govern de Quim Torra es va dir que es volia recuperar, però ha quedat en no res. Els clubs de cànnabis continuen en la mateixa incertesa jurídica que abans. Qui sap si al final es tirarà endavant per motius econòmics. Vaig calcular quant ingressaria l'Estat espanyol si legalitzés el cànnabis, i són 3.312 milions d'euros. 

M.A. - A cada generació hi ha una droga més de moda. Entre els joves d'ara quina és la més estesa?
D.M. -
Et podria dir qualsevol substància, però la veritat és que allò que genera plaer, que desconnecta, que enganxa els joves, són les pantalles. Les substàncies, especialment l'alcohol i el cànnabis, funcionaven com a ritual de pas al món adult; un ritual també de diferenciació i separació d'aquest, és a dir, te'n vas a fumar porros davall del pont perquè no et vegin els adults. Ara, això s'ha desplaçat en gran mesura a l'ús de les TIC: tindre un smartphone, obrir-te un compte a les xarxes socials, construir una identitat a l'espai virtual. Si mires les dades del Pla Nacional sobre Drogues, estan estancades i fins i tot a la baixa. D'aquí 20 anys això de les drogues serà una cosa de puretes, n'estic convençut.