LAURA QUINTANA - Anglaterra i Catalunya. Us va unir l'ornitologia?
FLORINDA VIDAL - Realment quan vaig conèixer a l'Steve jo no sabia ni què era l'ornitologia, però em cridava l'atenció el seu comportament envers l'avifauna. Gràcies a ell se'm va despertar l'interès per l'ornitologia i ara una sortida a la natura és completament diferent del que fins llavors havia sigut.
STEVE WEST - Diuen que qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos (riu).

L.Q. - En quin moment decidiu apostar per l'ornitologia com a negoci?
F.V. - L'any 2007 vam decidir convertir el meu acomiadament de l'empresa multinacional en la qual havia estat treballant durant 15 anys en un desafiament per formar la nostra pròpia empresa. Així doncs, vam començar per consolidar la nostra experiència en el camp dels viatges ornitològics creant l'empresa BirdingInSpain and Catalonia. Poc després vam iniciar el turisme de fotografia de fauna a la Península, passant per la Noguera, el Segrià, les Garrigues i el Prepirineu i Pirineu de Lleida. Però el mercat de la fotografia d'ocells es va començar a saturar, fet que ens va fer replantejar el negoci, i paral·lelament vam decidir apostar pel territori local i tot el seu patrimoni, de manera que vam crear l'agència Horitzons Natura.

L.Q. - Horitzons Natura es defineix per estar arrelada al territori, quina és la peculiaritat de la nostra comarca? 
F.V. - A les Garrigues no tot és oli, i una de les maneres de promoure el territori és ensenyant el nostre patrimoni natural. Busquem que la gent no es limiti a anar de vacances a la Costa Brava, sinó que vingui a la comarca i gaudeixi amb calma d'allò que no es pot trobar enlloc més. 
S.W. - És cert que a les Garrigues no tenim cap torre Eiffel ni la Gran Muralla xinesa, però sí una gran diversitat. No hi ha espècies úniques sinó una combinació harmoniosa i, quan passeges per la comarca, no cal recórrer gaire camí per trobar gran varietat d'arbres i ocells, i això és el que volem fer arribar a la gent.

L.Q. - Entre projecte i projecte, l'any 2019 creeu l'associació A3As
F.V. - L'Steve diu que no vol marxar d'aquesta vida sense deixar una petjada ecològica, en el sentit positiu. D'aquesta idea va sorgir crear una associació sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure la protecció de la biodiversitat generant consciència pública i impulsant iniciatives de promoció i recuperació del patrimoni local i territorial.

L.Q. - El medi canvia constantment, tota la culpa és de la humanització?'
S.W. - Tots els canvis, de manera directa i indirecta, són resultat de les accions que duem a terme els humans. Però, sense voler ser pessimista, és difícil que la gent porti la iniciativa, ja que no és conscient de l'amenaça que suposa la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic. 
F.V. - El confinament per la Covid-19 ha evidenciat el mal que fem els humans a la natura. Soc conscient que la gent amb les seues sortides no pretén fer mal, però humanitzem molt a tot arreu i les aus no tenen lloc on descansar i fer vida.

L.Q. - Quin paper desenvolupen les administracions públiques?
S.W. - Les administracions actuen segons el que demana la gent, i si no hi ha una veu unida que es manifesti doncs ells no faran el primer pas. Un govern ha de ser valent per prendre mesures que afavoreixin la conservació del medi ambient perquè sempre trobarà veus en contra que parlen segons els seus interessos econòmics o que no tenen aquesta consciència ambiental.

L.Q. - Com valoreu l'educació a les escoles en medi ambient?
S.W. - A l'escola ja s'educa en medi ambient, però crec que no ha de funcionar com la llengua i les matemàtiques. El millor és sortir a la natura, embrutar-se les mans i observar els éssers vius. 

L.Q. - La crisi econòmica afecta la preservació del medi?
S.W. - Sí, el medi ambient és l'última consideració a l'hora d'invertir diners.
F.V. - És clar, qui rep sempre el cop? Qui es troba en l'últim esglaó i no té una repercussió immediata d'avui per demà, i aquesta és la natura. No és qüestió de buscar culpables, però tot el que està connectat amb la natura queda sempre relegat.