ABEL PUJOL - Com sorgeix el projecte Cura de la ment?
SÍLVIA PUJOL - La idea la desenvolupem durant el temps de confinament a Bellaguarda. Vam copsar que la gent del poble tenia molts dubtes respecte a com desenvolupar-se en la situació d'emergència sanitària. Per sobre de tot, vam veure que hi havia molta por. Va ser llavors quan vam pensar que havíem de fer alguna cosa, cadascuna des del seu àmbit, per tal de contribuir a gestionar millor aquestes pors, frustracions i els dubtes que anaven sorgint.
JOANA ARAN - Durant el mes d'abril vam posar-nos a la feina i vam redactar un projecte marc, en el qual vam apuntar els objectius que volíem aconseguir: crear vincles, resoldre dubtes i relativitzar les pors. A la fi, millorar la salut mental de la comunitat, que vèiem que estava patint. Per tal d'aconseguir-ho vam pensar dividir el projecte en diferents formats: tallers, sessions grupals, d'altres de més individuals, etc. Així podem adaptar-lo a les necessitats de cada comunitat o persona que ho necessiti i ens ho demani.
A.P. - I la prova pilot la feu al vostre poble, Bellaguarda. Com va anar l'experiència?
J.A. - Vam decidir fer les sessions gratuïtes i obertes a tothom. Pensa que per nosaltres aquest era el primer projecte personal que tiràvem endavant i, la veritat, hem de dir que va anar molt i molt bé. Vam crear un grup d'unes 10 persones que ha funcionat molt i crec que la tasca que hem anat fent ha estat bona.
S.P. - El primer que vam fer és una mica de promoció; vam demanar a l'Ajuntament un local per fer les sessions i, un cop s'anava apuntant la gent, vam crear un grup de WhatsApp que, per cert, està funcionant genial, ja que podem comunicar-nos fàcilment encara que alguna persona no pugui venir a les sessions presencials per un motiu o altre. També enviem vídeos i continguts que les persones del grup poden anar seguint telemàticament.
A.P. - I com funcionen les sessions que heu anat fent a Bellaguarda i ara també al Soleràs?
J.A. - Hi ha diversos formats però, a grans trets, les dividim en tres parts, durant la hora i mitja que dura la sessió. Primer, és clar, fem la presentació, i llavors ja entrem en matèria. A la primera part organitzem dinàmiques per generar confiança i empatia entre els assistents, és on estimulem el fet d'obrir-se, de parlar sense temors, etc.
S.P. - Després passem a treballar un tema en concret: la por, la comunicació amb els altres, les pèrdues, etc. Aquesta segona part sempre l'adaptem al context que se'ns demana, depenent de les necessitats de cada grup. Finalment, la darrera part de la sessió l'enfoquem cap a la relaxació i el tancament de la sessió. Aquesta cloenda la concebem com un espai on les persones poden centrar-se en el que estan vivint interiorment i és quan nosaltres podem treballar més les tècniques de cura per a cada assistent.
A.P. - A qui li podria servir més assistir a una de les vostres sessions, persones vulnerables o que han patit alguna pèrdua propera?
J.A. - Et diria que qualsevol persona pot beneficiar-se de tallers de cura mental. El projecte va néixer amb la pandèmia però ens anem adonant que aquest context de por, dubtes i temors també hi era abans i hi continuarà sent. Per tant, cuidar i estimular la salut mental és un benefici per a tothom.
S.P. - Estem acostumats a menjar bé, fer esport i cuidar-nos per tenir una bona salut física, però moltes vegades obviem que també hem de cuidar la salut mental. Emocionem-nos bé, sentim bé.
A.P. - Per tant, si demà sortís la vacuna contra la Covid-19, el projecte Cura de la ment seguiria vigent?
S.P. - I tant! I més en pobles com els nostres, amb poca gent i una població envellida i, molts cops, solitària. A més, sovint, les atencions socials per part de les administracions són mínimes. És en aquests llocs on es necessiten més aquest tipus d'accions.
J.A. - Sempre s'ha dit que als pobles es fa més xarxa social però també s'ha d'estimular i vehicular per crear un clima de confiança que pugui generar dinàmiques positives per a la salut mental de la comunitat.
