Josep Mª Serra Llena (Tàrrega, 1964) és enginyer de camins, canals i ports, Director Tècnic de les obres del Canal Segarra-Garrigues que executa la Societat Estatal Aguas de la Cuenca del Ebro, S.A.

Com s’està desenvolupant el procés expropiador?

La veritat és que està anant molt bé ja que hem pogut comptar amb l’ajuda i col·laboració, tant per part de l’Ajuntament de L’Albagés, com especialment de l’Associació de propietaris d’afectats per l’embassament, que han fet una gran tasca a l’hora d’explicar als afectats com es realitza el procés d’expropiació i a la vegada han recollit les principals preocupacions dels propietaris i les han sabut transmetre a l’administració.
Estem molt satisfets de com es desenvolupa tot plegat.

Quines són les incidències més remarcables en aquest procés?

No es pot dir que hi ha incidències especials, sempre hi ha detalls que amb l’ajut dels propietaris es defineixen i es concreten, però la millor prova de la manca d’incidències és el fet que s’estan assolint un gran nombre de mutus acords, i les discrepàncies en les valoracions de les finques són clarament minoritàries.

Quins són els dubtes que presenten els afectats alhora de signar l’acta prèvia?

En el cas de l’embassament, donat que l’afecció està molt clarament delimitada per la cota d’inundació de l’aigua, la majoria de dubtes van encaminats a determinar quan s’ocuparan les finques, si es podrà efectuar la darrera collita, si es podrà recollir la llenya, etc.
En el cas de la reposició del camí de L’albagés a Cervià, les preocupacions es centren en els accessos a les finques i en la forma en la que quedarà la finca un cop feta la carretera.

Quines i quantes edificacions de pedra seca es poden ‘perdre’ en la construcció del pantà?

No et puc donar una dada exacta ja que són nombrosos els elements del patrimoni arquitectònic que quedaran sota el nivell de les aigües.
Un cop acabat el procés d’expropiació, tindrem una idea molt més concreta del nombre i de la seva tipologia.
Cal assenyalar però, que està previst fer un inventari detallat d’aquests elements i una catalogació dels mateixos, de la mateixa forma que ho estem fent al llarg de les obres del canal. Aquest inventari es posarà en coneixement del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida i de forma conjunta, es valorarà la possibilitat de preservar algun d’aquests elements, però és indubtable que una gran majoria es perdran.

No crec que es pugui dir que els sindicats agraris han tingut una posició distant amb Acuaebro.

Els sindicats com la UP han mantingut un paper distant amb Acuaebro. Què n’opina de la seva posició?

No crec que es pugui dir que els sindicats agraris han tingut una posició distant amb Acuaebro, ni tampoc la UP en concret, les relacions són correctes i es procura treballar conjuntament per evitar inconvenients als afectats.
És cert que Unió de Pagesos ha mostrat, en alguns trams de canal –no tant en la presa-, la seva oposició a algunes valoracions en els bens i drets afectats per les obres, però en general s’ha arribat a acords en un percentatge àmpliament majoritari.

Un cop comencin les obres quins seran els plaços i quines les actuacions concretes, és a dir, per on es començarà?

L’inici de les obres es produirà a finals d’abril o principis de maig, i tenen una durada estimada en 48 mesos, ja que són obres complexes i compromeses. Es començarà a netejar la zona en es construirà el dic de la presa pròpiament dit i la de les zones properes d’on hauran de sortir les terres i altres materials per la seva construcció. Posteriorment s’aniran construint les diferents fases de l’obra: galeria de desviament del riu, tractament de fonaments, cos de presa, sobreeixidor, etc.
En les fases inicials també es començarà la reposició de la carretera de L’Albagés a Cervià i la canonada d’abastament d’aigua potable de la Mancomunitat de les Garrigues ja que ambdues infraestructures queden afectades totalment per l’embassament. La durada d’aquests treballs serà d’un any aproximadament.

Quins aspectes tècnics es van tenir més en compte en el moment d’elegir l’Albagés-Cervià com a lloc d’ubicació del pantà?

La ubicació de la presa en el riu Set fa molts anys que està determinada i inclosa en les planificacions hidràuliques de les diferents administracions i és una vella aspiració del territori. Però sens dubte la peça clau per a la seva construcció, ha estat el projecte i posada en servei de l’embassament de Rialb, sense aquesta presa no es podria parlar ni del canal Segarra-Garrigues ni de l’embassament de L’Albagés.

Quins són els aspectes tècnics més destacats en una obra monumental com aquesta?

Totes les preses grans són complicades de construir i s’han d’estudiar molt bé tots els problemes tècnics que hi ha associats. Posats a destacar algun aspecte, assenyalaria per una banda tots els temes relacionats amb la seguretat de la instal·lació i per l’altra la complexitat en utilitzar els materials existents en la zona per a la seva construcció.

Ara, les Garrigues beuen aigua d’Utxesa; veu viable que la comarca es doti d’aigua de boca del pantà tal i com reclama la Mancomunitat?

Aquest és un aspecte a tractar i a valorar pels organismes de conca responsables de la gestió de l’aigua: la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per una banda i l’Agència Catalana de l’Aigua per l’altra, però segur que és un tema que a mig termini es posarà sobre la taula.

Un cop enllestides les obres, sabent que serà el pantà de cua del canal, quin aprofitament hídric/turístic tindrà l’embassament?

És una qüestió difícil de concretar en aquests moments, ja que per l’aprofitament turístic de la zona hi ha d’intervenir tant la iniciativa pública com la privada. El que si és clar és que l’embassament de L’Albagés serà un element dinamitzador clau per a la generació de turisme a la comarca de Les Garrigues, i que la comarca haurà de trobar la forma per fer d’aquest potencial, una realitat.

Entenent que el pantà disposarà sempre d’aigua, es recuperarà el cabal ambiental del riu Set?

El projecte inclou un estudi acurat sobre el cabal ecològic del riu Set i preveu uns mecanismes per mantenir-lo i gestionar-lo, incloent la generació eventual de petites avingudes controlades per netejar i regenerar la llera del riu com si el règim hidràulic fos el natural, ara bé, el que no es pot demanar a l’embassament és que aboqui al Set uns cabals superiors al que té actualment el riu en aquest moment ja que llavors es faria una gestió equivocada de l’aigua.