Els punts de les Garrigues on la qualitat del cel nocturn és millor són a dues zones: d’una banda, la que comprèn part dels termes de Sarroca, Torrebesses, Llardecans i Maials, a les Garrigues Històriques i, de l’altra, la més propera a la serra del Montsant, al límit sud dels termes de Bellaguarda i Juncosa. Així es determina al mapa que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat, el primer d’aquest tipus, que permet conèixer i comparar la qualitat de la foscor del cel en diferents indrets del país i que s’ha fet a partir dels resultats de les campanyes de mesuraments entre 2012 i 2015. El mapa estableix set graus de qualitat, des de molt deficient fins a excel·lent, categoria, aquesta última, que només es dóna a la serra del Montsec, entre la Noguera i el Pallars Jussà.

Zones de protecció lumínica
L’any 2007, la Generalitat va aprovar unes zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya que s’estructurava en quatre: E1, E2, E3 i E4, de més protecció a menys. Aquestes categories determinen el tipus i les característiques de la il·luminació que s’hi pot instal·lar. A les Garrigues hi ha sis espais inclosos a la zona de màxima protecció (E1), que corresponen a Espais d’Interès Natural o de Xarxa Natura 2000: Mas de Melons (parts de Castelldans, Aspa, Alfés, l’Albagés), els Bessons (parts de Juneda, les Borges i Cervià), Vall de Vinaixa (parts de Vinaixa, Tarrés, Fulleda i l’Espluga), la serra de la Llena (parts de la Pobla i el Vilosell), Utxesa (parts de Sarroca) i l’Aiguabarreig (parts d’Almatret).

A part d’aquestes, tota la resta de la comarca és zona de protecció alta (E2), excepte els nuclis urbans, que són de protecció moderada (E3).

Perjudicis per al medi
Segons s’explica des de la Generalitat, una mala qualitat del cel pertorba les condicions naturals del medi nocturn i afecta els ecosistemes i la biodiversitat, a banda de tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons del cel, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l'atmosfera.
L'anàlisi d’un indret concret permet avaluar l'estat d'aquesta porció del cel estudiat, localitzar els focus de contaminació lumínica i determinar els espais menys afectats, amb la finalitat de preservar la foscor del cel nocturn.