El projecte per reobrir la planta de tractament de purins Tracjusa, a Juneda, però passant d’utilitzar gas natural com a combustible per fer-ho amb residus urbans, ha fet que molts actors es posicionessin al respecte. Partits, entitats i ajuntaments ham expressat la seva opinió en els darrers mesos en el punt que més discrepància genera: l’ús d’escombraries.

El sector del porcí de les organitzacions agràries, en tant que es tracta també del tractament de gestionar l’excedent de les dejeccions ramaderes, també ha dit la seva. El responsable d’Unió de Pagesos en aquest àmbit, Rossend Saltiveri, expressava fa uns dies que “l'Administració no ha de posar traves a les iniciatives dels ramaders per gestionar les dejeccions en zones d'alta densitat ramadera si compleixen els requeriments tècnics i legals”, en una referència indirecta al projecte de Tracjusa que esmentava també l’adequació a les orientacions europees de “transformació dels residus en energia”. Dins d’Unió de Pagesos, però, també han sorgit veus, com la del sector de l’oli a les Garrigues, que temen pels possibles efectes sobre la qualitat de l’oli a la comarca.

Per la seva banda, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han manifestat la seva oposició al fet de gestionar residus sòlids urbans, com es preveu a la plantra junedenca. El sindicat ho ha expressat a través del cap sectorial del porcí, Jaume Bernis, que afirma que “el projecte de Tracjusa pot ser tècnicament viable i complir amb tots els requisits que marca la llei, però des de la sectorial del porcí de JARC-COAG considerem que obre una porta que no és la més adequada per als interessos i la imatge del sector porcí”. Bernis assegura que “d'opcions per tractar les dejeccions n’hi ha vàries” i que “els ramaders de porcí no necessitem participar en la gestió dels residus urbans”.

Reproduïm els dos articles:

Per un sector porcí ordenat i sostenible

Rossend Saltiveri, responsable del sector Porcí d'Unió de Pagesos.

Fa tan sols un any, els productors de porcí estàvem en un període crític, amb preus per sota costos de producció, i ara ens trobem en el marc d'una bonança de preus, que genera ànims de créixer, per l'efecte d'una demanda important de països asiàtics.

Però ens cal parar atenció en contribuir a un creixement del sector de forma ordenada i sostenible. D'una banda, créixer on es pot fer una gestió correcta de les dejeccions ramaderes, disposar de capacitat d´emmagatzemament i cultius per fertilitzar, amb un radi de proximitat a la granja respectant la normativa vigent, millorant la uniformitat d´aplicació i evitant crear competència per la gestió amb terra en zones d´alta densitat ramadera. En aquestes zones cal fer les inversions i actuacions necessàries per una gestió correcta de les dejeccions que generen les explotacions ramaderes actuals i sense que suposi un increment de costos desmesurat.

Sobre la gestió de les dejeccions, la consellera d'Agricultura defensava en un article d'opinió recent una economia circular en el marc agrari que no s'ajusta al concepte de la Comissió Europea. L'Administració no ha de posar traves a les iniciatives dels ramaders per gestionar les dejeccions en zones d'alta densitat ramadera si compleixen els requeriments tècnics i legals i, a més, treballen en la línia de la Comunicació de la Comissió Europea de 2017 sobre orientacions en relació a la transformació dels residus en energia, que és una de les accions incloses en el pla d'acció de la UE per l'economia circular aprovat el 2015.

També hem de corregir l'afirmació de la consellera, en el mateix article, sobre el suport del Departament per compensar el tancament de les plantes d'assecatge de purins, perquè l'ordre per la qual es van aprovar aquests ajuts diu que els fons, de 3,2 milions d'euros, procedien del Ministeri d'Agricultura.

En qualsevol cas, els ramaders hem afrontar aquest repte amb regles de joc clares i consensuades amb el sector per tal de no posar en perill el futur de les explotacions. En aquesta qüestió, a l’administració li toca prendre decisions que en aquests moments no pren, ja que el debat del programa d´actuació (projecte de decret de gestió de fertilització i dejeccions ramaderes) es remunta als últims tres governs. El sector necessita disposar d'una ordenació clara i consensuada, i no ser gestionat de la forma actual, amb l'aplicació de criteris no legislats.

Pel que fa al sector en general, cal aprofitar la bonança econòmica de la qual parlàvem abans per invertir en infraestructures i incrementar les mesures de bioseguretat, tant en les explotacions ramaderes, com en escorxadors. També cal invertir en tots els mitjans de transport relacionats amb el sector per garantir un bon estatus sanitari i continuar el camí iniciat de reducció d'antibiòtics i antimicrobians, que ha de ser bàsic per a la millora de producció porcina i per evitar qualsevol ensurt sanitari.

Si volem un sector fort, hem de poder oferir als consumidors el millor producte i tenir la capacitat de mantenir el flux comercial amb qualsevol país del món, però alhora hem d'encaminar el sector cap al futur de la mà de l'ordre i la sostenibilitat.

Els ramaders de porcí no necessitem participar en la gestió dels residus urbans

Jaume Bernis, cap sectorial del porcí de JARC.

Els ramaders de porcí produïm carn, fertilitzants i també podem produir energia, a part de generar molts llocs de treball i participar com a primer sector productiu dins de l'espai agroalimentari de l'economia catalana. En el tema energètic, necessitem tenir les lleis adients, com en altres països, en que produir energies renovables no està penalitzat. D'aquesta manera, els ramaders podríem generar una reducció de costos energètics en la pròpia explotació.

Partint de que som els primers interessats en fer una bona gestió de les dejeccions ramaderes, no crec que el camí per solucionar un problema sigui generar-ne un altre al sector i al territori. El projecte de Tracjusa pot ser tècnicament viable i complir amb tots els requisits que marca la llei, però des de la sectorial del porcí de JARC-COAG considerem que obre una porta que no és la més adequada per als interessos i la imatge del sector porcí.

La nostra entitat sempre ha defensat que les dejeccions ramaderes són un subproducte que cal aprofitar al màxim per fertilitzar els nostres cultius, respectant els límits normatius establerts, tenint en compte les necessitats agronòmiques de cada conreu amb el principi de sostenibilitat ambiental.

Nosaltres fa anys que reivindiquem al Departament d'Agricultura, i ara ho estem començant a treballar conjuntament, que cal actualitzar les taules que determinen la quantitat de nitrogen que genera cada espècie ramadera. Actualment, aquests valors estan sobreestimats, ja que s'han anat reduint com a conseqüència de les millores introduïdes en la dieta dels animals. Volem demostrar que amb les dejeccions realment produïdes es pot fertilitzar correctament menys sòl del que actualment està oficialment establert. Aquest fet, quan es corrobori, permetrà alliberar superfície de conreu per poder-hi aplicar fertilitzants orgànics de forma absolutament correcta i respectuosa, evitant que els pagesos hagin d'emprar adobs minerals com ara es fa. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit, d'igual forma que respecte els sistemes de tractament de les dejeccions necessaris per a les zones amb més cabana ramadera.

D'opcions per tractar les dejeccions hi ha vàries. Tenim les plantes de biogàs, els separadors sòlid-líquid, lligats a les plantes de compostatge, els tractaments biològics amb reactors d'alta càrrega i les plantes de cogeneració, entre d'altres. I com també sabeu, tenim sis plantes de cogeneració que tenim a Catalunya, quatre tancades actualment, i que l'Administració i el sector hem de treballar per tornar a posar-les en funcionament. Com veieu, possibilitats no en falten, però moltes d'elles impliquen importants inversions. Aquí és on ha d'entrar l'administració, facilitant-nos l'accés a finançament en condicions avantatjoses i establint una política energètica que no penalitzi les renovables.

També és molt important que l'Administració aprovi el Decret 136, tenint en compte les esmenes i aportacions que s'han fet des del sector productor per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes en zones vulnerables.

A JARC-COAG, creiem que cal anar tots a una, trobar solucions estructurals que afavoreixin un model circular dins l'àmbit agrari, sostenible ambientalment i econòmicament viable. Tenim opcions, i si cal, n'hem de buscar més, perquè els ramaders de porcí no necessitem participar en la gestió dels residus urbans.