Cada any surt més car no reciclar. A les Garrigues, la quantitat de tones de brossa que no va a la recollida selectiva, és a dir, tot el que fa cap a l'abocador, fa vuit anys que disminueix, però lluny de suposar un abaratiment del cost, la despesa econòmica que suposa aquest rebuig cada vegada és major. I això és així perquè el cànon que es paga per tona entrada a l'abocador puja cada any.
Fins al 2012, el cànon sempre era el mateix, 10 euros per tona, però aquell any va pujar a 12, el següent a 12,7, l'altre a 15,8... fins als 30 euros el 2017, que han entrat en vigor aquest 31 de març i que ja s'aplicarà a les liquidacions del primer trimestre.
Incentivar el reciclatge
L'Agència Catalana de Residus ha d'arribar als 47,1 euros més IVA per tona l'any 2020. Així ho estableix el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya (Precat), que vol assolir com a mínim el 60% de recollida selectiva i que ha trobat en aquest increment de costos la manera d'incentivar el reciclatge. Es tracta de penalitzar aquells municipis que porten molta brossa a l'abocador. Dit d'una altra manera: es vol reduir la quantitat de brossa que ara va al contenidor de rebuig i augmentar la separació de fraccions.
Del total de residus generats a les Garrigues, tot i que s'ha anat millorant en els últims anys, unes tres quartes parts van encara a l'abocador, principalment al de les Borges, que està saturat i s'ha d'ampliar [v. SomGarrigues, núm. 439]. Això va suposar l'any passat un cost de 126.738 euros a les arques públiques, és a dir, a la butxaca dels contribuents. Si aquest 2017 els garriguencs continuem llençant al contenidor gris més o menys la mateixa quantitat de brossa, el cost pot rondar els 160.000 euros; uns diners que van al marge del contracte que té el Consell Comarcal amb l'empresa prestadora del servei, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), pel qual se li abonen 800.000 euros anuals.
Una partida de pes
Tot plegat fa que les partides que ajuntaments i Consell Comarcal -a qui està delegada la competència- reserven per a la gestió i recollida de la brossa sigui cada vegada major. El pressupost del Consell en aquest àmbit el 2016, per exemple, va ser de 919.000 euros. El de les Borges, 300.000, un 50% més que només quatre anys abans.
Canvis a les Històriques
A l'octubre, set pobles de les Garrigues històriques iniciaran la recollida porta a porta i això pot suposar un canvi en aquesta tendència de costos a l'alça. El porta a porta suposa un augment notable dels índexs de reciclatge i, per tant, menys tones a l'abocador. A més, els consistoris reben un import com a retorn de la brossa reciclada i és probable, per tant, que els contribuents d'aquests set pobles garriguencs acabin notant un abaratiment dels rebuts.
La incineració s'encareix
Hi ha dos cànons diferents per tona de brossa generada, en funció de si el destí final és l'abocador o és la incineració. Fins ara, el cànon per incineració era la meitat, aproximadament, que el d'abocador, tot i que a la comarca, de moment, no s'ha portat mai res a incinerar. Això, però, canviarà radicalment l'any que ve, quan el cànon d'incineració farà un salt i s'equipararà en costos al de l'abocador, amb la voluntat de reduir també la brossa que té aquest final, de manera que ja no existirà, en costos, cap distinció entre tots dos sistemes en els anys següents [v. gràfic].
L'únic cànon que serà més econòmic serà el de l'anomenada valorització energètica; una valorització, però, que l'Agència de Residus de Catalunya concep només en aquells casos en què la valorització material sigui inviable, és a dir, només quan la brossa no es pugui recuperar com a material per a altres usos i això no inclou, per tant, els residus sòlids urbans (RSU).