COMARCA

La comarca acull 26 menors estrangers no acompanyats

L’any 2017 van arribar a Catalunya 1.489 adolescents sols, més del doble que el 2016. La Generalitat ha habilitat cases de colònies per donar resposta a la urgència social.

Una casa de colònies de les Garrigues acull, des de fa poques setmanes, 26 menors estrangers no acompanyats. És una de les solucions temporals a què ha hagut de recórrer la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat per donar resposta al fort increment d'arribades d'adolescents sols, sense referents familiars al país, en els darrers mesos. A més d'aquesta de les Garrigues, a Ponent s'han destinat 24 places d'un altre recinte al Segrià i 8 en un pis per a persones d'entre 16 i 18 anys on treballar l'adquisició d'autonomia.

Xifres disparades

Entre els anys 2010 i 2015, la mitjana anual d'arribades de menors estrangers no acompanyats a Catalunya rondava els 350. El 2016 van ser 684 i el 2017, 1.489, un creixement extraordinari que, a més dels condicionants propis de cada cas, es deu a múltiples factors, com el tancament de rutes tradicionals com la de Turquia, l'augment de controls a la lliure circulació o les suspensions del tractat Schengen en algunes zones d'Europa. Tot plegat ha col·lapsat el sistema de protecció a la infància, que ha hagut d'ampliar el nombre de places i la Generalitat està fent esforços per acollir els menors en espais adequats, com ara cases de colònies o albergs. Es tracta, en tot cas, de recursos temporals d'atenció i emergència, on els menors poden residir mentre es fa un estudi personal i social de cada cas i on s'hi destina un equip de professionals format per educadors, psicòlegs i treballadors socials o mediadors culturals. Amb tot, la intenció de la DGAIA és crear més places en els propers mesos i apostar per la creació d'itineraris personalitzats.

Sobretot, del Marroc

El perfil majoritari d'aquests menors que arriben sols -principalment a Barcelona- és el de nois, de nacionalitat marroquina i d'entre 15 i 17 anys, que han passat abans per alguna altra comunitat autònoma. "No és un problema de Catalunya en concret ni del Departament d'Afers Socials en concret, sinó que és un problema de país", expliquen fonts de la conselleria a aquest periòdic. Des del novembre, sis departaments, l'Ajuntament de Barcelona i entitats van crear una mesa per abordar la situació.