El 23 de maig de 1958, el ministre de Governació enviava una circular a tots els governadors civils de l’Estat donant-los instruccions per a la localització i informació d'enterraments de qualsevol mena (dins i fora del municipi, de civils o de soldats) dels quals tinguessin constància. L'objectiu era traslladar restes òssies al Valle de los Caídos, l'enorme monument funerari que s'inauguraria l'any següent a la serra de Guadarrama, quasi 20 anys després de ser concebut per Franco com un homenatge a "los héroes y mártires de la Cruzada". A finals dels 50, però, havien canviat moltes coses a Europa i el món, i el mausoleu era presentat com un lloc de repòs per als contendents dels dos bàndols. 

Tant sí com no
Malgrat els esforços del Ministeri i dels governs civils, que havien posat també anuncis a la premsa per rebre peticions de trasllat de restes al Valle de los Caídos, la crida va ser un fracàs. A l'octubre es va fer un altre intent, es va enviar una nova circular i la majoria d'ajuntaments van donar la informació sobre fosses que els demanava el Govern Civil. Era ja el 1959. Els familiars dels represaliats a la rereguarda republicana havien preferit que els seus morts continuessin a prop seu, i els familiars dels soldats morts al front no tenien gaire opció de decidir res, perquè sovint desconeixien on havien estat enterrats. L’Ajuntament del Soleràs, per exemple, va enviar al Govern Civil una llista de soldats franquistes morts al front, que finalment no van ser exhumats i que el 2017 es van trobar a la fossa excavada al cementiri vell.

Fos com fos, el Govern Civil de Lleida va enviar a Madrid caixes amb restes òssies. I ho continuaria fent durant els anys següents. De fet, el Valle de los Caídos encara rebria caixes el 1983, vuit anys després de la mort del dictador.

Cementiri de Lleida
Tot plegat s'explica al llibre El secret del Valle de los Caídos, un treball d'investigació de la historiadora Queralt Solé publicat l'estiu de 2008 per l'editorial Afers i la revista Sàpiens i on hi ha també una relació dels noms dels morts catalans de qui les restes (més de 5.600) van ser traslladades al mausoleu franquista. Entre aquestes hi ha les que es van treure del cementiri de Lleida, a les fosses del qual hi havia enterrats alguns garriguencs. Concretament, es té constància de 14 [v. llista], les famílies dels quals difícilment haurien estat assabentades del trasllat, segons explica la Queralt Solé a SomGarrigues. "Si ho haguessin sabut, segurament ho haurien intentat frenar", diu. Cal sumar-hi, a més, les restes d’un arbequí traslladades, en aquest cas, des de Bot, a la comarca de la Terra Alta.