Una de les derivades de la Covid amb què s'ha especulat al llarg de la pandèmia, sobretot en períodes de confinament, és un hipotètic retorn de població al món rural, on les limitacions són més portadores i l'espai vital és més ampli. A la primavera ja informàvem que, per primera vegada en 15 anys, hi havia més pobles garriguencs que guanyaven població que no pas que en perdien. Eren dades consultades als padrons municipals de cada ajuntament però encara no s’havien fet oficials per part de l'Institut Català d'Estadística (Idescat), que tot just acaba de publicar els padrons amb data 1 de gener del 2021.

Segons aquestes, es confirma la tendència a l'alça de les Garrigues en la seva globalitat, amb 129 habitants més que l'any anterior. El creixement és especialment significatiu a pobles com Bovera, Granyena, el Vilosell, la Pobla, Bellaguarda, els Torms i Torrebesses, però també destaquen Arbeca, que guanya població per primera vegada des de fa quasi una dècada; Cervià, que consolida el creixement iniciat el 2019 després de molts anys de reculada o Vinaixa, que també remunta després d'una dècada de pèrdues. Són dades de fa quasi un any i, per tant, serà amb les d’1 de gener de 2022 que es podrà veure si la tendència ha continuat cap amunt al llarg de l’any. 

Del creixement experimentat durant el 2020, el 83% prové de migracions internes, és a dir, d’altres localitats del mateix Estat, i només un 17% són migracions procedents de l'estranger.

D’altra banda, de les dades de l'Idescat també se'n desprèn el grau d'envelliment de cada comarca i les Garrigues és una de les sis que té el 25% o més de la població que supera els 65 anys, quan la mitjana catalana és del 19%. Les altres que tenen un envelliment similar són la Terra Alta (29%), el Ripollès (25%), el Pallars Jussà (25%), la Ribera d'Ebre (25%) i el Priorat (25%).