Els mostrejos que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa periòdicament a les aigües subterrànies de diferents punts del país revelen que, en la majoria dels de les Garrigues, la presència de nitrats és superior als 50 mg/L, el llindar de potabilitat recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és a dir, el punt a partir del qual l'aigua no es considera apta per al consum humà. L'any 2021, l'ACA va recollir mostres a deu indrets de la comarca, dels quals set estaven per sobre del màxim recomanat, segons publica el mitjà de comunicació Crític. Els pics més alts de contaminació van ser a les mostres d'estiu i destacava la de Sarroca de Lleida, on a mitjans de juliol es va arribar als 325,2 mg d'NO3 per litre, xifra que multiplica per més de 6,5 el llindar de potabilitat de l'aigua. 

Altres punts de mostreig habitual són a Granyena, el Soleràs i els Torms, on es van detectar valors d'entre 155,8 i 160,3 mg/L; als Omellons, on també es fan mostrejos, la presència de nitrats era de 76,1 mg/L, i a l'Espluga Calba, de 71,7. Només els mesuraments de Llardecans (22,5), les Borges Blanques (24,4) i la Floresta (31,2) estaven a nivells acceptables, que quedarien també per davall del nou topall de 37,5 mg/L que el govern estatal ha fixat aquest gener amb un reial decret de protecció d'aigües.

Com es trien els llocs de mostreig? Segons l'ACA, tots els punts de control "són representatius de les característiques del medi, el funcionament hidrogeològic i les activitats agràries de l'entorn" i se seleccionen amb una anàlisi geogràfica detallada a través d'ortofotomapes. Igualment, les xarxes de control es van revisant "per garantir que la representativitat dels punts sigui l'adequada des del punt de vista de les directives europees de l'aigua i de nitrats", diu l'Agència.

Zona vulnerable
L'any anterior, el 2020, la situació va ser molt semblant, amb la mateixa proporció de punts contaminats i als mateixos indrets. Aquests mostrejos formen part de les xarxes de control d'aigües de l'ACA i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i, en el cas de les Garrigues, tots estan dins de la zona vulnerable 6 de contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, una zona que es va delimitar el 1998 i que des de llavors s'ha anat ampliant fins a englobar una vintena de municipis garriguencs, quasi tota la plana de Lleida i algunes parts de l'Anoia i la Conca de Barberà. 

A Catalunya hi ha 12 zones vulnerables, és a dir, superfícies del territori l'escorrentia de les quals flueix cap a aigües afectades. Abasten 466 municipis i un 40% de la superfície total del país. En l'última dècada, els punts de mostreig a la zona 6, la que inclou les Garrigues, ronden el centenar, i a cada un es fan una o més mostres anuals. Des del 2018, la majoria superen els 50 mg de nitrats per litre. El 2017, en canvi, va ser l'any amb un percentatge més baix de mostres contaminades però, tot i així, eren el 43,3% del total.

Per períodes de quatre anys, que és com ho elabora el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico per als informes que ha d'enviar a la Comissió Europea, a la zona vulnerable 6 es van fer 513 mostres del 2016 al 2019, de les quals el 54% van donar valors per sobre dels 50 mg/L, el percentatge més elevat del que portem de segle. Segons la mateixa ACA, les dades "posen de manifest un empitjorament en la qualitat de l'aigua subterrània".

A Osona i el Maresme, les pitjors dades
Segons les dades del 2021 publicades per Crític, els pitjors resultats de Catalunya són al Maresme, una comarca amb una presència molt intensa de cultius d'hivernacle, amb punts que arriben a multiplicar per 12 el llindar de potabilitat. Osona és la segona comarca més afectada per l'excés de nitrats, amb 12 municipis que dupliquen o tripliquen el valor a partir del qual l'aigua és no potable.