Una de les lectures que es faran la nit del 28 de maig, un cop tancats els col·legis electorals i fets els recomptes, és la de l'índex de participació. Aquesta dada, però, encara que fos del 100%, no inclou un seguit de persones, residents a la comarca, perquè no tenen dret de vot, encara que faci anys que viuen aquí, que hi estan empadronades i que hi paguen els seus impostos. Són els ciutadans originaris de països de fora de la Unió Europea (UE), d'estats que no tenen un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol.

Entre aquests, per exemple, hi ha els de la segona comunitat estrangera més nombrosa a la comarca, la marroquina, que suma quasi un miler d'habitants (inclosos menors d'edat) als municipis de l'àmbit garriguenc. I el mateix passa amb el mig miler de gambians, senegalesos i malians que viuen aquí. O els xinesos, algerians, brasilers, veneçolans, ucraïnesos, cubans, pakistanesos, argentins, veneçolans o mexicans, per citar algunes de les nacionalitats presents a les Garrigues. En total, quasi 2.000 persones a qui, tot i ser objecte d'alguns discursos i projectes polítics dels partits que es presenten, no se'ls permet participar en la decisió de qui ha de gestionar el dia a dia dels pobles on viuen, i és la comunitat africana la que suma més exclosos en conjunt. L'única manera de poder votar (i ser votat) és obtenint la nacionalitat espanyola, un procés complex que es pot iniciar quan fa almenys 10 anys que es viu de manera ininterrompuda a l'Estat i que, sovint, suposa la pèrdua de la nacionalitat d'origen. 

A qui no cal cap període de residència mínim és als ciutadans originaris de països de la Unió Europea. És el cas, per exemple, de Romania, la comunitat estrangera més nombrosa a les Garrigues, amb més d'un miler de veïns. Aquests en tenen prou estant inscrits al padró municipal d'habitants i, si no han participat en cap procés electoral previ, demanar l'alta al cens electoral, un tràmit que es pot fer presencialment a l'ajuntament, per internet (ine.es) o per correu postal. Això sí, s'havia de fer molt temps abans de les eleccions, fins al 30 de gener, quatre mesos d'antelació, cosa que, a la pràctica, també deixa fora molts ciutadans que podrien votar i que, per desconeixement o per falta d'informació, no ho faran. Poques formacions polítiques i poques administracions locals s'esmeren a comunicar-ho als interessats. A moltíssima distància de la comunitat romanesa, la segona de la UE amb més presència a la comarca és la búlgara, amb menys d'un centenar de residents, seguida de la italiana i la portuguesa, pràcticament anecdòtiques.

Països amb reciprocitat
Hi ha ciutadans que, tot i procedir de països de fora de la UE, sí que tenen dret de vot a les municipals perquè els seus països tenen acords de reciprocitat amb Espanya. Són 13 estats, entre els quals Bolívia, Xile, Colòmbia, el Perú, Corea del Sud, Noruega, el Regne Unit -que va sortir de la UE fa tres anys- o Trinitat i Tobago. A diferència dels originaris de la UE, a aquests ciutadans sí que se'ls demana un temps mínim de residència legal i ininterrompuda de cinc anys en territori espanyol, que baixa a tres per als del Regne Unit i Noruega. Cal, però, que cadascú demani l'alta al cens electoral i, com els de la UE, això s'ha de fer amb molta previsió, en aquest cas abans del 15 de gener. Sumant els 34 municipis garriguencs, però, els originaris d'algun d'aquests països només sumen una vuitantena, menors inclosos.