El 17 de juny de 1874, ara fa 150 anys, el tren arribava a les Borges Blanques. Concretament, es posava en servei el tram que venia de Vinaixa -passant per la Floresta-, on el ferrocarril havia arribat dos anys abans. A Juneda hi arribaria el 1878. Tot plegat era part del projecte per unir Reus i Tarragona amb Lleida, un projecte impulsat per companyies privades, en aquest cas la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (LRT), fundada el 1867 a partir de la fusió de tres companyies més petites. L'interès principal era connectar amb Lleida, per on ja passava la línia Saragossa-Barcelona (per Manresa) i evitar així que el Camp de Tarragona quedés despenjat. A les comarques de Ponent, d'altra banda, això també els beneficiava, perquè oferia un port de mar molt més pròxim que el de la capital catalana.
Tant és així que l'arribada del tren va ser un abans i un després. Al nord de les Garrigues feia tot just una dècada que el Canal d'Urgell havia començat a portar aigua i es convertien a regadiu nombroses terres de secà. Allò ja va ser l'inici d'un creixement demogràfic inèdit fins al moment, al qual cal sumar el revulsiu que va suposar el ferrocarril en l'expansió de l'oli als mercats nacional i internacional. A la Floresta passava el mateix amb la pedra, fins llavors limitada comercialment a un àmbit reduït. A mesura que es coneixien les qualitats del producte arreu, les comandes i els clients creixien, catapultats també per l'Exposició Universal de Barcelona el 1889. La mateixa empresa constructora de la línia de ferrocarril, de fet, va ser un client notable de la pedra de la Floresta, perquè l'usava en la construcció d'estacions, andanes i altres elements al llarg del trajecte. La proximitat de nuclis com Arbeca, els Omellons o l'Espluga també va dotar la Floresta d'una centralitat que acabaria servint-li per esdevenir municipi autònom, en l'aferrissada lluita que mantenia per desprendre's dels Omellons.
Escenari d'episodis històrics
L'any 1910, les Borges assolia el seu pic de població, 4.700 habitants, només superat a partir dels anys 50. Segons assenyalen els geògrafs Gelasio Nogueira i Joan Tort, l'etapa entre 1857 i 1920 va ser "la més puixant de la història demogràfica coneguda de les Garrigues". I és que la comarca en conjunt va assolir el seu pic el 1920, amb un creixement més accelerat a la zona regada. El febrer del 1917, a l'estació de les Borges ja s'havien facturat 5.000 bocois d'oli. Es diu que a principis de segle XX entraven diàriament al municipi 300 carros carregats d'olives. Les Borges bullia de vida social i comercial, i no hi mancaven els cafès cantants i les cases de joc.
Una multitud esperant l’arribada de Francesc Macià a les Borges el 1915. (foto: arxiu Josep M. Álvarez)
A més de l'exportació d'oli, el ferrocarril va tenir un paper central en altres aspectes, com la correspondència postal, i va modificar els hàbits socials i l'urbanisme. A les Borges, el carrer la Font va esdevenir artèria principal de les entrades i sortides de població i mercaderies. L'estació i el ferrocarril serien l'escenari de moments històrics com la revolta de la Setmana Tràgica (1909), les multitudinàries visites de Francesc Macià (el 1904 havia redactat un projecte d'enginyeria per crear un camí que facilités l'accés de l'oli a les andanes) o les protestes socials. El 1941, la línia va passar a mans de Renfe. El 1975 es va construir l'actual estació de les Borges, després d'enderrocar l'original de dues plantes, i es van modificar andanes i vies. Mentrestant, s'obria l'autopista a l'altra banda del terme, i aquest eix viari -tot i que de pagament fins al 2021- va agafar el protagonisme en els trajectes est enllà. Si el tren, al seu dia, havia sepultat el transport per diligència i tartana, la generalització del cotxe va desplaçar també la centralitat del tren. No obstant això, als anys 80 encara hi havia a la línia de les Garrigues 8 trens diaris per sentit. Avui són 5 o 6 i la batalla és incloure-la a la futura xarxa de Rodalies Lleida.
El 1975 es van fer nous l’edifici de l’estació i les andanes. (foto: arxiu Josep M. Álvarez)
L’estació de les Borges en l’actualitat. (foto: Xavi Minguella)