Aquesta primavera ha vist la llum el primer llibre que aborda de manera global els fets de la Guerra Civil a la població de Maials. Es diu Maials durant la Guerra Civil. 1936-1938. La vida en un poble de la rereguarda i l'ha escrit Francesc Sales Piñeiro, veí del poble, llicenciat en Història i professor de secundària d'aquesta matèria durant 25 anys. L'obra l'ha editat la Universitat de Lleida i encara no s'ha presentat públicament. La primera presentació serà aquest divendres, 29 de maig, a Maials, a la Societat.

Sales ja s'havia introduït anys enrere en alguns aspectes del conflicte bèl·lic en aquesta població, al codirigir el llibre col·lectiu Història de la vila de Maials i del seu terme, publicat el 1994, on una part estava dedicada a això; també amb l'obra sobre el centenari de la cooperativa agrícola, de l'any 2019, i amb el documental De l'esperança i del dolor, que recull el testimoni d'alguns maialencs que encara van viure la Guerra, impulsat per l'ateneu Capitonya. La documentació que Sales va buscar i consultar per a aquests treballs, ara l'ha desenvolupat i ampliat amb altra de nova, fins a esdevenir un llibre. L'autor, per exemple, s'ha endinsat en els consells de guerra (sumaríssims) que es van aplicar a gent del poble, entre 70 i 80 persones, una font “complicada de treballar”, admet, d'una banda pel caràcter jurídic i, de l'altra, pel biaix ideològic que contenen, que l'ha obligat a filtrar molt la informació “per no caure en la trampa”, explica a SomGarrigues.

Sales hi explica també les col·lectivitzacions, la crema d'imatges de l'església, els bombardejos, la fam, els refugiats i la repressió, tant dels consells de guerra, on els perseguits eren sobretot militants de la CNT i el POUM, com dels expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, on entre els jutjats predominava la gent d'ERC. L'autor remarca que, a diferència del relat que va voler imposar el franquisme al llarg de la dictadura, l'actuació de les autoritats municipals republicanes i dels dirigents sindicals va ser de “certa racionalitat”. “No eren uns esbojarrats, com se'ls va voler presentar”, diu. L'autor dedica un apartat a totes les víctimes mortals del poble durant la guerra, que situa a la vuitantena.