Un dels debats més vius és el relatiu a la llibertat de moviments de les persones. Els països receptors d’immigració s’esforcen en denominar “il·legals” tots aquells que han arribat de forma clandestina i no disposen de cap document que acrediti la seva estada regular a l’estat receptor.
És lícit de prohibir la lliure circulació? O és una bona pensada, tenir-ho tot controlat? No, aquest dubte hamletià no prové de pensar en la situació dels “sense papers”, sinó d’una realitat molt més propera i quotidiana.
Es tracta de la lliure circulació per la comarca. Des de sempre, a les Garrigues ens havíem queixat del mal estat o la simple inexistència dels vials de tràfic. Va fer fortuna la sentència que deia que per anar de les capitals històrica a l’administrativa calia quasi una hora en cotxe.
Però als darrers anys, tot ha canviat de manera espectacular. Ara ja no sols tots els pobles estan enllaçats mitjançant carreteres que, en la seva majoria, presenten un bon estat. Ara tenim asfaltats quilòmetres i quilòmetres de camins antigament polsosos, conformant una xarxa que gairebé permet anar d’un extrem a l’altre de la comarca sense passar per carreteres ni corriols de terra o de grava.
Això és un gran avantatge, sobretot pels ciclistes, que transiten amb comoditat i seguretat. Tot i que això de la seguretat és força discutible: amb els camins asfaltats, la presència d’automòbils també ha augmentat, i això vol dir perill per als ciclistes. A banda que, gràcies precisament a facilitar el trànsit rodat, s’han incrementat considerablement les destrosses i la brutícia per gamberrisme, i els robatoris a propietats rurals. Per què lliure circulació i seguretat acostumen a ser termes oposats?