L’Ajuntament de les Borges ha demanat l’opinió als comerços sobre la continuïtat del mercat del dissabte, que des de fa pocs anys complementa el tradicional mercat del dimarts. La resposta, a grans trets, ha estat positiva. Moltes poblacions de Catalunya (Vic, Valls, la Seu d’Urgell, Solsona...) han optat en els últims anys per incorporar un segon mercat setmanal. La raó és simple, els mercats tradicionals entre setmana es van exhaurint arreu per un canvi d’hàbits i de composició social. Ja no hi ha pagesos que s’agafin festa per anar a mercat per socialitzar-se amb els seus comuns, ni mestresses de casa que surtin al matí a comprar. Avui, una majoria de la gent compra quan acaba l’horari laboral o en dies no laborables. És precisament per captar aquest públic que moltes ciutats deriven les energies del mercat històric al mercat de cap de setmana. Però hi ha una raó més poderosa encara per concentrar els esforços en aquesta modalitat d’esdeveniment i és la capacitat d’atreure gent a una zona comercial que, de sobte, veu circular una massa compradora potencial disposada, al llarg d’aquelles hores, a l’acte de consum. O si més no, de donar a conèixer un producte per a algun altre dia. Els centres comercials i carrers comercials es gasten diners en activitats que atreguin la gent en un punt, i és a partir d’això que generen l’oportunitat de venda. En el fons, un mercat no és més que això, amb un únic inconvenient: que els que vénen en aquest cas, enlloc de cobrar per fer l’activitat o crear l’espectacle, poden ser competència. Sempre queda l’opció de pagar per atreure gent a base de show, però això té un cost. Sigui com sigui, la qüestió és atreure persones. I no cal dir que, fora de les aglomeracions urbanes, la dinàmica comercial no es crea per inèrcia i això vol dir potenciar, moure. I ull! Que qualsevol iniciativa susceptible de generar riquesa, sense acompanyament, corre el risc de cremar-se.