La nostra comarca més d’un l’ha anomenada la Palestina catalana. Això sempre m’ha cridat l’atenció, perquè llurs similituds són diverses. D’entrada, la nostra fruita seca, l’oli i la vegetació de sotabosc, juntament amb la pluviometria i el fet de ser una de les comarques amb les rendes més baixes, li poden donar certa versemblança. I en l’àmbit dels homenots, no cal dir que estem en una terra que ha forjat un president de Catalunya, la nostra nació reivindicada Estat propi.

De tant en tant, en la grisor de l’anonimat, n’apareix algun altre: Miquel del Roig, homenot de ferma convicció catalanista i, en el vessant cultural, un patriota i mestre de la sardana. L’homenatge que es realitzarà el 2 d’octubre a Cervià de les Garrigues sorgeix de la voluntat del poble per la pervivència del seu generós i il·lustrat mestratge.

En la meva infantesa vaig gaudir immensament de les seves classes magistrals i gratuïtes per aprendre a ballar la sardana i, sobretot, a comptar, descobrint la màgia de les matemàtiques sardanístiques que permeten clavar els passos amb la música. Estimat i enyorat Miquel: tu, que danses per sempre més i gaudeixes, sense cap mena de dubte, de la dolçor i el goig de la dansa més maca de les que es fan i es desfan en la immensitat de l’univers, siguis condescendent amb els teus nous alumnes i disculpa’ls alguna errada.

Dosos i un tres, fi de la sardana!