El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, durant la inauguració del nou molí d’oli de la cooperativa de Juncosa,va instar els productors d’oli de Denominació d’Origen Garrigues a aprofitar el seu prestigi per impulsar la seua comercialització i potenciar-la amb el reg. En un moment de crisi és molt agosarat demanar als agricultors que inverteixin. Però crec que, ens aquests moments de crisi, cal ser agosarat per tal d’iniciar la sortida vers la rendibilitat. Enguany, el mercat de l’oli està enfonsat a causa de les grans collites d’oli, especialment d’Andalusia. En la fruita, el temps ha fet que tinguem una gran collita i, a sobre, la publicitat enganyosa sobre l’E. coli –que acusava els agricultors d’ésser els causants de l’epidèmia– va provocar excedents i caiguda de preus. L’acció de promoure la retirada de fruita i fer-ne sucs, pel Banc dels Aliments, va ser només un petit exemple de com eliminar excedents. Caldria mantenir-ho –com es va fer a Sicília fa dues campanyes– amb les taronges. A Catalunya cal valorar la diferència dels nostres olis, de la nostra fruita, de les nostres qualitats, de les nostres tradicions i també dels nostres preus molt ajustats a la demanda. Oferim qualitat a un preu raonable. Aquest és un model d’exportació que ha aconseguit trobar un bon lloc al mercat europeu. Cal seguir el camí, contenint els costos tot aprofitant els nous regadius, que ens donen l’oportunitat de fer-ho, i després cal vendre. Catalunya ha de tornar a ser el gran país que sap vendre els seus grans productes de qualitat. Catalunya té un gran avantatge: som la primera regió d’Europa, després de París, en turisme. A més d’anar a buscar els compradors a fora, cal buscar els que ens vénen a casa. El millor exemple –i ho podeu fer tots– és el d’anar a la Ciutat Vella de Barcelona. L’han desfigurada lamentablement les botigues de souvenirs, fets qui sap on, i d’altres que pots trobar a qualsevol ciutat turística del món. Des del món rural podem ajudar a canviar aquest rostre de mal gust dels aparadors, que defineixen Barcelona i, finalment, Catalunya. Però hi ha unes excepcions que cal felicitar. Una colla de botigues proposen pernil i embotits de qualitat, ben embalats al buit, per emportar-se’ls a casa. No oblideu que el “jamón serrano” es produeix a Catalunya i en som els principals exportadors. Unes altres proposen olis de qualitat, d’arreu de l’Estat, però especialment de Catalunya. Així els turistes van aprenent quins són els nostres productes de qualitat. Però el millor exemple és el de Torrons Vicens d’Agramunt, que té quatre botigues ben repartides per abastir turistes i ciutadans nostrats. Amb uns amics francesos de visita a Barcelona vaig entrar a la del carrer del Call. La presentació, el tracte i la varietat i qualitat de productes ens va sorprendre. Ara ja no és temporada de torrons i us puc dir que van fer una bona compra. Podeu demanar a Teresa Llordés com s’ho ha fet. És de casa, no la conec de res. Millor dit, sí, he vist els seus resultats i la podeu trobar a urgell@vicens.com. No és cap propaganda, és una felicitació a allò que proposa. El que us puc dir és que vaig ser jo, amb els torronaires, és clar, qui va promoure la Denominació d’Origen d’Agramunt, i és que recordava que, quan era xiquet, venien a la Festa Major de la Granadella totes vestides de blanc a oferir la dolçor dels productes de poble en poble. En aquests casos, invertir no vol dir posar-hi molts diners, és posar-hi esforç, tecnologia i, això sí, ser agosarats.