Amb un pressupost d’entre 530.000 i 550.000 euros (perquè sembla que ja no ens ve de 20.000 euros), dilluns passat tenia lloc l’esdeveniment televisiu de l’any. No parlo d’una edició de tardor d’Eurovisió, sinó del debat electoral que havia de servir per posar sobre la taula, i justament a debat, els temes que els votants consideren en la seva elecció. Un espectacle bipartidista que, fora d’atacs, recriminacions i voltes sobre la banca, les privatitzacions, les retallades, l’atur (el més disputat) i pinzellades d’altres temes com la supressió de les diputacions i el matrimoni homosexual, no va deixar propostes en clar ni res que pogués semblar mesures de millora per a la situació actual. Què en va treure, l’espectador, d’aquesta inversemblant inversió? Candidats que no saben què diu el seu programa, que no tenen clar a qui es dirigeixen o que ja parlen com a caps de l’oposició. Si algú encara pretenia fer la seva tria després d’haver vist el debat, de ben segur que ara sap a qui no votarà; i si n’hem de treure un guanyador d’aquest cara a cara... el perdedor absolut va ser l’espectador.