Fa uns mesos, poc abans de la victòria de Trump a les eleccions nord-americanes llegíem alguns agosarats afirmar rotundament que guanyaria el candidat perquè ho deia Twitter. En realitat no ho deia Twitter sinó un sistema d'intel·ligència artificial i ho feia basant-se en milions de mostres extretes de diverses xarxes socials. I així va ser. No va ser un cas aïllat, sinó que durant els últims temps hem pogut veure altres exemples de l'acompliment d'aquestes previsions. I és que cada vegada és més fàcil anticipar possibles decisions seguint els patrons de conducta de la gent a les xarxes socials. Seguint en la línea política, què passaria si féssim aquest exercici en algun dels pobles de la comarca on les institucions encara no tenen plena presència a les xarxes socials? El debat polític al nostre entorn també té lloc al món online o ens queda camí per recórrer? Arribarà el dia que acceptarem suggeriments de candidats tal com fem amb els restaurants o la música? Per a tots aquells que pensàvem que no arribaria el dia que algú ens pogués llegir el pensament, hem d'acceptar que aquest dia ha arribat i la lectura es fa a través dels nostres perfils socials. I ara recordareu aquella pregunta que ens feia Facebook i que ens afanyàvem a respondre sense qüestionar-la gaire: "Què estàs pensant?".