L ’Arborètum de les Garrigues Dr. Barberà neix per l’afició d’un particular: el Dr. Barberà, a qui fa costat el Dr. Boixader. Ell creu que les Garrigues s’aniran despoblant i que, a poc a poc, els conreus s’abandonaran. Llavors, la seva utopia el porta a plantar arbres a qualsevol indret, perquè el territori no es converteixi en un ermot. A una partida de 4 ha de la Pobla de Cérvoles de la seva propietat és on dedica els majors esforços. Aquest és l’emplaçament de l’actual Arborètum. Munta una estructura de reg a precari a partir d’una bassa natural que no sempre conté aigua. De la seva butxaca planta arbres i paga el manteniment de l’Arborètum.

Un mes abans de morir el Dr. Barberà, el que subscriu, crea una Fundació. N’entra a formar part la Universitat de Lleida, l’Ajuntament de la Pobla i, més tard, s’hi afegirà el Consell Comarcal. Dos futurs enginyers agrònoms hi duen a terme, respectivament, la seva tesi de final de carrera. S’amplia la dotació inicial amb 6 ha més, donades pel Dr. Boixader.

La falta de recursos fa que es caigui en una atonia. Molts arbres plantats es moren perquè cal una bona infraestructura de reg i accions de neteja en profunditat. Però es produeix un encontre providencial: l’any 2009 l’Associació de Voluntaris de “la Caixa” a Lleida cerca un lloc on dur a terme la seva segona Jornada Mediambiental. La Fundació els ofereix l’Arborètum com a lloc on cal una neteja, desherbat de gran abast i plantació de nous arbres.

L’any 2010 hi hagué una altra jornada semblant. Enguany, la tercera jornada ha tingut el mateix esquema de les altres, però amb un final diferent.

Els fets diferencials d’aquesta jornada el van constituir, per una part, en un homenatge amb la descoberta d’una placa fixada damunt d’un monòlit dedicada als iniciadors de l’Arborètum, els doctors Barberà i Boixader. L’altre aspecte va ser poder veure la progressió de les obres del projecte que va aprovar la Diputació de Lleida en virtut del conveni existent amb l’Obra Social “la Caixa”.

Gràcies a l’engrandiment i recobriment d’una antiga bassa natural, amb la implantació d’un sistema de reg automatitzat i amb la cessió d’un particular de l’aigua d’un pou, d’ara endavant podrem anar plantant arbres de la comarca, però també d’altres zones més humides i que, sense el suport del reg, no hi viurien. Per arrodonir les instal·lacions, s’ha col·locat a l’arribada a l’Arborètum, en el lloc batejat com a Plaça de l’Aigua, un observatori d’aus.

A l’homenatge als iniciadors de l’Arborètum hi van voler ser el president de la Diputació de Lleida, alguns diputats, el president del Consell Comarcal de les Garrigues, el delegat de “la Caixa” a Lleida, un representant de la UdL, els familiars dels homenatjats i, naturalment, l’alcalde de la Pobla.

El Dr. Barberà plantava arbres en un indret o altre de l’Arborètum d’acord amb les necessitats de la planta. Per damunt de tot, volia assegurar que visquessin. La Fundació segueix un criteri que ve determinat per la situació de les 22 feixes escalonades que té la vall. Nosaltres imaginem l’Arborètum com el paisatge que trobaríem des dels boscos subalpins fins als arbres de les nostres riberes si ens enfiléssim a les muntanyes del nostre Pirineu, seguíssim les muntanyes d’alçada mitjana, descendíssim a la plana i ens passegéssim per les ribes del rius. En definitiva, volem ser una escola de natura amb un discurs didàctic.

Tenim la pretensió, ja que som en terra d’oliveres, de reunir-ne les màximes varietats possibles existents a la península i a la conca mediterrània. Volem que en aquest aspecte sigui un referent de la nostra comarca.