L’any passat, el programa nuclear d’Iran va emportar-se un bon sotrac. Un virus informàtic, Stuxnet, va introduir-se dins de les instal·lacions industrials d’aquest país, a través d’un simple llapis USB. Els centenars de centrifugadores de les plantes nuclears afectades estaven controlades per una mena de petit ordinador especialitzat, anomenat controlador lògic.
Una vegada aconseguit l’accés a l’interior de la xarxa informàtica, el virus va atacar els controladors lògics i va arribar a controlar les turbines del motor de les centrifugadores. Accelerant a gran velocitat la turbina, superant els límits raonables de funcionament, va provocar la seva destrucció. Un expert en seguretat alemany explica que Stuxnet “destrueix la turbina de la mateixa manera que ho faria un atac aeri”. Se sospita que el virus –donada la seva gran sofisticació i el seu disseny específic per abordar objectius industrials– estigui programat per algun govern. Dins del codi del virus, hi ha una referència a Myrtus, nom similar a l’hebreu Esther. Es desconeix si això indica que la seva autoria prové d’Israel o ben bé el contrari, si es tracta justament d’una maniobra de distracció.
Diversos investigadors estan advertint sobre la possibilitat que nous programes informàtics com Stuxnet puguin introduir-se i provocar danys considerables en infraestructures crítiques, com podria ser el cas de les centrals elèctriques. D’un parell d’anys ençà, s’està respirant el preludi del que algun dia podria arribar a ser la ciberguerra freda. Tot just estem a les beceroles, donat que l’impacte real del que ha passat fins ara difícilment és mesurable. A tall d’exemple, un informe recent de l’ONU posa en qüestió que el programa nuclear d’Iran per fabricar una bomba atòmica estigui aturat. Això podria posar en dubte l’efectivitat de Stuxnet. D’altra banda, existeixen sospites fonamentades que la Xina i Rússia estan realitzant operacions de ciberespionatge a gran escala contra altres països, amb l’objectiu clar de robar secrets industrials i també militars, que després podrien copiar per afavorir la seva pròpia indústria. El que no sabem ben bé és quin èxit han assolit aquests atacs.
Finalment, un nou actor ha saltat per sorpresa a l’escenari. Es tracta de Wikileaks, un grup activista que –com tots sabem– ha fet tremolar el Pentàgon i totes les ambaixades dels Estats Units arreu del món. En darrer lloc, voldria fer una breu matisació tècnica respecte a la paraula virus. En realitat, Stuxnet no és ben bé un virus, sinó un cuc informàtic, un programa similar a un virus.