Ja hi tornem a ser, amb la reforma de la PAC. La Comissió Europea ha presentat una nova reforma de la PAC. Amb 10 anys de diferència hem vist tres models d’ajut de la Política Agrícola Comuna diferents. L’ensurt és ja constant. L’agricultura necessita el llarg termini per tal de poder planificar les inversions. Ara ja tenim gairebé tot un any per rondinar amb l’Administració de l’Estat i amb la de Brussel·les per intentar que les propostes d’ajudes europees siguin coherents amb la diversitat de cada estat, de cada país, de cada conreu, de cada comarca. Allò que és cert és que l’actual PAC és injusta. Actualment, a Catalunya hi ha prop de 150.000 ha –el 20% de la superfície agrícola– que no tenen ajuts de la PAC. Més del 70% de la producció final agrària no té ajuts de la PAC! Això representa que el 50% de pagesos no té ajuts de la PAC. Els no pagesos representen el 70% de beneficiaris de la PAC i s’emporten gairebé la meitat dels ajuts. Hi ha molta gent que es guanya la vida fora de l’agricultura, però té unes hectàrees i percep l’ajuda corresponent. Els ajuts que es donaven actualment es basaven en les produccions que hi havia fa 10 anys. Aquestes dades són poc conegudes i demostren la injustícia del model actual de la política agrícola. Les ajudes han de ser per a aquells que volen innovar i potenciar l’agricultura, per a aquells que “volen viure de la terra”. D’altra banda, cal recordar que les ajudes agrícoles són finançades pels impostos de tota la societat. I la societat vol una política agrícola respectuosa amb el medi natural. Doncs aquests són precisament els nous principis de la reforma actual de la PAC. Ajudar els pagesos, els territoris i les explotacions agràries. Conceptualment, el nou model d’ajuts representa un esforç per apropar-se als pagesos de veritat, per ajudar les zones amb dificultats naturals i per ajudar aquella terra que fa un servei a la societat, al mantenir el paisatge i promoure un medi natural i rural viu. Finalment, es proposa una línia addicional de finançament per a la recerca i la introducció d’innovacions a les produccions agràries, per tal d’aconseguir dinamitzar el sector agrari. En principi, és impecable. Potser és per això que tots els sindicats i bona part dels estats s’han posicionat en contra de les noves propostes. És lògic que el primer que analitzin és allò que perden i allò que guanyen, individualment i col·lectivament. És molt aviat per fer càlculs, ja que amb les propostes actuals és molt difícil fer projeccions de futur. En tot cas, no podem oblidar que l’agricultura catalana és una agricultura de mercat, del gran mercat proper que és Catalunya i del mercat estatal i europeu, en què Catalunya està molt ben posicionada. Qualsevol ajuda que tingui en compte les necessitats d’innovació de les explotacions agràries serà ben rebuda. A Catalunya, un sector creixent és el de les activitats lligades al medi natural, ja sigui en forma d’agroturisme, de venda directa de productes agraris o de la millora dels boscos. El medi natural és un nou producte de venda als ciutadans de la gran ciutat que també cal aprofitar. El problema és com arribar-hi. S’ha plantejat una ajuda en forma de “tarifa plana”, en què es tindrien en compte totes aquelles superfícies que fins ara no tindrien dret a ajuts i s’ha pensat, també, que s’exclouria els no pagesos i que s’ajudaria especialment els joves emprenedors. Ara és el moment de rondinar si cal, però també de començar a proposar esmenes al nou model tenint en compte les característiques diferents de la nostra agricultura, de l’agricultura mediterrània.