Hem estat convidats a la Fira de l’Oli de Belianes a fer teatre. Aprofitant la bonança del dia, i abans de muntar l’escenografia, hem esmorzat una rosta amb arengada. L’oli dóna color, gust i vida. L’ambient era impagable. Les garrafes d’oli anaven amunt i avall. Ben abrigats, recorríem les diferents parades buscant un somriure, una consigna o un comentari savi. I el vam trobar mirant amunt, cap als balcons. És un ritual del poble que convida a la tertúlia. En una de les teles penjades hi deia: “El pagès creu que l’olivera és immortal; per més que s’arruïni, sempre torna a rebrostar”. Segurament va ser un dels motius més comentats als carrers i places. No feia gaires dies havia sortit a la premsa que la sequera de l’estiu havia tombat la collita, fins al punt que els més prudents asseguraven que s’havia perdut un 80% de la producció al secà. Aquest titular estava en boca de molts pagesos. Com a contrapunt, alguns recordaven que, malgrat la crisi, a la Fira de l’Oli Verd de Maials, a finals de novembre, s’havien venut més de 10.000 litres d’oli. Comptat i debatut, el fet és que l’arbre s’ha ressentit i els seus fruits no són els que s’haurien d’esperar. Però cal continuar endavant. Per sort, un sector emprenedor que viu de l’olivera busca alternatives a la crisi i aposta per l’oli ecològic. I els que organitzen les fires oleícoles s’inventen estratègies per captar més clients. No sé si serem els afortunats, però la idea de col·laborar en el sorteig del teu pes en oli fa pensar que en cap moment no s’ha llançat la tovallola.

I a la tarda bufaven aires teatrals per a totes les edats. A l’inici de l’obra, una veu en off venia el producte als espectadors com una excel·lent teràpia antiestrès basada en la rialla, ideal per encarar els maldecaps de la crisi. I així es va entendre, sobretot quan, a darrera hora, va sortir en escena lo padrí. Deixava molt clar tot el que s’havia discutit durant la fira: “Al mal temps, calces noves”. Això és el que compta: assumir la dificultat com a signe de vida, desafiar la rutina, trobar un sentit al dolor, aprendre a pensar de manera diferent i treure partit de la bona crisi. Resumint, com diu l’Alcorà, “en realitat, l’adversitat i la felicitat van juntes!”.