He llegit un reportatge que m'ha fet posar els pèls de punta. A Alemanya es tornen a veure les pedres de la fam. Són còdols allisats per rius i rierols que només apareixen quan la sequera és tan extrema que disminueixen clarament els cabals. Això comporta l'arribada de males collites i el perjudici inevitable dels boscos. I no només pels incendis, sinó perquè la calor intensa fa que els arbres siguin més susceptibles a les plagues. Des del govern federal s'ha anunciat una estratègia nacional amb l'objectiu d'adaptar l'ús de l'aigua als desafiaments del canvi climàtic. Més enllà d'utilitzar-la de manera més estalviadora, vol promoure les anomenades ciutat esponja, un concepte urbanístic que descriu les ciutats que recullen l'aigua de la pluja i l'emmagatzemen en la mesura de les seves possibilitats. 

Mentre, a França, a l'altra banda del Rin, la situació és més tràgica. El govern central ha hagut d'activar un equip de crisi davant la sequera i en quasi tots els departaments del país hi ha restriccions d'aigua potable. En certa manera és el que està passant a prop de casa. Al país, a la comarca. La manca de pluja condiciona l'activitat diària del camp i l'abastiment d'aigua de boca. No n'hem tingut prou amb les gelades, amb les diverses onades de calor, amb les pedregades que ara hàgim de suportar una sequera. A diversos pobles de les Garrigues comencen a dependre dels camions cisterna. Tothom vol regar. Tot i que les reserves del pantà de Rialb estan a mínims històrics, els regants dels Canals d'Urgell confien tenir prou aigua per salvar totes les collites. Es fan reunions d'emergència per tranquil·litzar els pagesos. Diuen a la premsa que la situació actual no és alarmant perquè s'espera que a mitjans d'agost o al setembre plogui. Mentrestant, hi ha veus ecologistes que reclamen que es restringeixi el subministrament a les zones de regadiu fins a aconseguir una certa recuperació dels embassaments i, d'aquesta manera, es garantirien els drets del conjunt de la població.

Cal confiar sempre en la natura. Mai no ha deixat de ploure. Mai. No obstant això, estem rebent massa avisos que ens posen en estat d'alerta. Segur que també haurem de fer restriccions d'aigua. I em fa por que no estiguem a l'alçada de les circumstàncies perquè no hi estem acostumats. Esperem que la falta d'aigua no acabi sent un motiu de conflicte. El temps dirà si les pedres de la fam han servit per a reflexionar a fons sobre el futur del planeta.