Mòbils petits i grans. Més simples o sofisticats. Acomodant-se a les butxaques de tothom. Rècord d’aplicacions disponibles, per fer el que vulguis, on vulguis. Android s’ha berenat el mercat en només tres anys.Del gener ençà, assistim a un festival de xifres que demostren com ha guanyat la batalla als seus competidors. I ara treu el cap el Lumia de Nokia, basat en Windows, com volent recuperar el temps perdut. I ningú dubta que el nou modelet pot deixar enlluernat algun despistat o despistada. Però amics finlandesos, quin mal negoci haver-se de lligar de peus i mans amb Microsoft. Això, tard o d’hora, s’acaba tributant. Nokia, qui t’ha vist i que et veu! A Hèlsinki de ben segur que més d’un et deu escopir a la cara, per traïdoria. I el nom, Lumia, que desafortunat. Tot plegat comença a finals del 2007, quan ja corria un cavall guanyador: Android. I ves per on que a la meca dels mòbils, a Finlàndia, van dormir a la palla. De forma incomprensible, no van fer cap aposta per la nova promesa. l l’evolució de la tecnologia no perdona. Als anys 90, Nokia era l’exemple d’empresa nòrdica que ens enamorava, pensant que, després de tot, Europa encara podia plantar cara a Silicon Valley. En aquella època, el seu departament d’investigació era espectacular, una finestra oberta al futur. El 2011, una Nokia enfonsada anuncia una aliança amb la multinacional més odiada del sector tecnològic, la de Bill Gates i els seus successors en el càrrec. Un intent a la desesperada de tornar a generar vendes. Una gran paradoxa, perquè, a veure, l’Android de Google és un sistema operatiu basat en Linux. El venerat pare de Linux és el finlandès Linus Torvalds. Android, un nom que s’ha fet molt popular entre la gent jove, representa un grandiós triomf per a Linux. Què ha passat, doncs? La resposta no és gens clara, potser la velocitat dels esdeveniments ha jugat un factor determinant. La capacitat de Google per accelerar els processos d’innovació sembla no conèixer límits. Això no vol dir que també fracassin, perquè quants productes seus s’han quedat tirats a la cuneta? Ara bé, quan Google agafa la pilota, comença amb el tiki-taka per acabar fent-la jugar a una velocitat estratosfèrica, com el Barça.

Haurem de seguir mirant embadalits cap a la multinacional de Califòrnia per saber cap a on s’encara el futur d’Internet. També caldrà preservar una visió crítica, on no tot siguin flors i violes, perquè han acumulat massa poder. Per molt bona voluntat que hi vulguin posar els seus fundadors, se’ls ha de mantenir sota l’ull de l’escrutini públic.