Com cada any nou que encetem toca fer valoració del que hem acabat i preparar la llista de bons propòsits per a aquests 365 dies que ens esperen. Som gent de costums i potser justament els costums (i els mals costums) ens han portat a trobar-nos en la situació en què estem. Si fem, doncs, un repàs del que ens ha deixat el 2011, què hi trobem? Un panorama desolador. Una crisi irresoluble, un circ electoral, atacs a la llengua i a la cultura catalanes, líders que paradoxalment no avancen com ho fa el món i no accepten responsabilitats, un sistema de valors que trontolla, professions sense futur... i qui són els “personatges” de l’any? L’especulador, el famós televisiu, el que porta institucions a la ruïna i segueix mantenint una desorbitada pensió vitalícia... Potser per a aquest 2012 el nostre principal propòsit hauria de ser un canvi de model, i no parlo només a nivell polític, sinó també a nivell social. I és en el nostre entorn més proper on hem de començar a demanar aquests canvis: en el model de creixement, en el sistema de valors i, sobretot, en el tipus de lideratge que volem.