Opinió

2011, un any per oblidar

En finalitzar l’any sempre hi ha la tendència a fer balanç. Durant l’any 2011 hem assistit al creixement de l’atur a Catalunya. Ja som al 18,1% i tenim més de 150.000 persones que han esgotat la prestació d’atur. Segons notícies de la premsa catalana, la Creu Roja ha regalat aquest any 45.000 Kits d’aliments i d’higiene a persones necessitades, un 61% més que l’any 2010, mentre que Càritas Diocesana de Barcelona ha ajudat 149.000 persones, un 5% més que l’any anterior.

Les estadístiques ens assenyalen que avui a Catalunya hi ha més pobresa, es produeixen més desnonaments, hi ha més desigualtat i menys recursos. Així doncs, he decidit titular aquest article: 2011, un any per oblidar.

Què esperem de l’any 2012? Ens agradaria pensar que la situació millorarà i tots veurem com es reactiva l’economia i ens allunyem del risc de la fractura social que avui ens amenaça. Moltes són les preguntes que ens fem i que es poden resumir en dues: Aconseguirem sortir d’aquesta crisi? Com ho farem?

El govern de la Generalitat no té una solució màgica, però sí que té uns pressupostos que poden contribuir a resoldre alguns problemes de la ciutadania. Els pressupostos són un instrument que fixa prioritats i marca el full de ruta que ha de seguir el govern durant l’any.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2012 ascendeixen a 37.024,5 milions d’euros, i molt ens temem que no són útils per sortir de la crisi. No contenen mesures d’impuls de l’economia. No hi ha programes d’ajudes directes ni concertades amb el món local per crear ocupació. L’exemple més clar és que el Departament d’Ocupació i Empresa cau un 7,4%. Pensem que tampoc evitaran la fractura social. Només cal veure la reducció de les partides dels serveis de Salut i Educació. El pressupost de Salut ascendeix a 8.546 M, un 4,8% menys que l’any 2011, i el d’Educació, a 4.595 M, també un 4,9% menys. Esperem que els pressupostos del 2012 es millorin durant la tramitació parlamentària i que hi vegem un relat equitatiu de l’esforç. Ens hem d’esforçar tots, sí, però més els que més tenen.