L’any 1908 va ser descobert “oficialment” el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. Ara farà, doncs, quatre anys dels actes de commemoració que es van celebrar amb motiu del centenari del descobriment. Es van organitzar un conjunt d’activitats, bàsicament a la nostra comarca, però també a Lleida i, fins i tot, diverses es van fer a Barcelona. El actes del centenari estaven organitzats per una comissió que es va crear a tal afecte. Entre les entitats i organismes que la formaven també hi era el Centre d’Estudis de les Garrigues. A part de programar i coordinar els actes, la Comissió del centenari també posà fil a l’agulla per tal de dignificar definitivament el conjunt de la Roca dels Moros. Això volia dir, primer, restaurar les pintures; després, construir un centre d’interpretació al Cogul que fos un referent no només pel conjunt conservat al municipi, sinó per tot l’art rupestre català i, finalment, dignificar l’entorn del conjunt per tal de convertir-lo, tot plegat, en un producte turístic i cultural de primer ordre.

S’ha de tenir present que l’art rupestre del llevant peninsular –inclou el Cogul i altres manifestacions rupestres de la comarca– va ser declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO l’any 1998. Semblava que era el moment perquè el Cogul tingués el reconeixement i la dignificació d’acord amb la categoria excepcional de la Roca dels Moros. Les pintures van ser restaurades i es va construir el Centre d’Interpretació –si aneu al Cogul veureu que és un edifici impressionant–. Ara, però, queden pendents tres coses que semblava que estaven força ben encarrilades: la museïtzació i dotació de contingut del Centre d’Interpretació, l’electrificació de l’edifici i l’adequació de l’entorn paisatgístic. Com a membre del Centre d’Estudis no puc dir-vos per què ara sembla que el Cogul està, podríem dir, “estancat”. És ben cert que la crisi que patim és molt forta, però també és igualment cert que, si hi ha voluntat política, sembla que no hi hauria d’haver problemes per buscar els recursos que faltaven en comparació amb els ja invertits o assegurats per subvencions i ajuts concedits.

Em preocupa que en moments en què és necessari impulsar sinergies positives que puguin crear riquesa al territori –com pot ser un element turístic de primera magnitud, com el del Cogul– no es faci el necessari per posar la cirereta al pastís, de manera que es corre el risc de “llençar” tots els diners fins ara invertits. A més a més, si ara aneu a la Roca dels Moros tampoc no podreu veure les pintures, perquè la Generalitat manté tancat al públic i sense personal el conjunt patrimoni de la humanitat. Tinguem esperança, fins i tot, paciència, i confiem que els polítics creguin en el Cogul i en la comarca com hi creiem nosaltres.