La violència de gènere, que no la violència domèstica, eufemisme per despistar el “feminicidi”, és la greu xacra on algunes dones són assassinades per la seva parella. Fet aquest aclariment, per si de cas, crec poder afirmar que, més enllà d’aquestes dades certes i indiscutibles, aquesta greu situació és, en gran mesura, per la greu crisi social, econòmica i de valors, la qual està tensionant les costures de la cohesió social, entesa aquesta com la garantia de la convivència entre les persones, si aquestes tenen garantits els drets bàsics de ciutadania: l’habitatge, la feina, la salut, l’educació i la llibertat d’expressió i de mobilitat.

No vull exonerar cap assassí de la seva parella, però sí deixar clar que, si la lluita per la igualtat de drets i valors entre gèneres en temps de bonança ha avançat poc, en temps de crisi convindreu que la possibilitat d’estancament o fins i tot de retrocés està més viva que mai.

Estem en temps de recerca de possibles canvis profunds. La societat, en plena ressaca de la festa, està buscant valors que la guiïn cap a un nou horitzó. Cal, més que mai, que en el camp de la igualtat de gènere ningú dubti ni abaixi la guàrdia i que els assetjadors i maltractadors revisin les seves accions; i si la cosa no va amb els seus interessos, que desapareguin ells solets, que ningú els enyorarà, però no arrossegant amb ells la parella i mare.