A les comarques de Lleida cada vegada s’està coneixent més el Banc dels Aliments, que recull menjar a indústries alimentàries i de distribució per tal de distribuir-lo als més necessitats. Les entitats benèfiques acudeixen al Banc dels Aliments i els distribueixen entre els seus pobres. Anualment col·laboren en la Gran Recapta, en la qual es demana la participació de tots els ciutadans i se celebra la darrera setmana de novembre. Una de les aportacions importants d’aliments, és la de la mateixa Comissió Europea mitjançant el seu Programa d’Ajuda als més Necessitats, que assigna una quantitat anual que és gestionada pel FEGA del Ministeri d’Agricultura. Enguany, un 40% del pressupost assumeix els aliments procedents dels Fons d’Intervenció, que actualment pràcticament només és actiu en els mercats de llet i cereals. El 60% restant es destina a compres lliures al mercat. Aquest any és la primera vegada que es realitzen compres de productes al mercat. Cal felicitar el FEGA, ja que proposa l’adquisició de productes que, per excedents de producció, es troben en situació de preus baixos. Així s’aconsegueixen dos objectius: comprar un màxim de productes amb destinació als més necessitats i alleugerir els mercats de productes excedentaris. Les compres són importants i es faran notar: 7.000 tones d’oli d’oliva, 7.500 tones de llegums, 5.100 tones de sucs i conserves de fruita, 4.100 de conserves de verdures, 2.500 tones de conserves de peix i d’altres en quantitats més petites. Les compres es realitzen de forma transparent, mitjançant subhastes públiques de sol·licitud d’ofertes. El sector productor haurà d’estar atent a aquestes compres massives que intervenen en mercats excedentaris. Pel que fa a l’oli d’oliva, cal recordar que ja portem uns anys amb preus deprimits. No són quantitats molt importants que poden fer variar el preus agraris, però per tenir un ordre de valors, per exemple, la compra d’oli d’oliva representa la producció anual d’una campanya normal d’oli de totes les Garrigues. En aquest cas al darrere de qualsevol compra hi incideixen, en primer lloc, els interessos dels més necessitats i, després, de tot un sector, com l’oli d’oliva, que caldria que estigués organitzat per tal de fer ofertes en benefici de totes les parts. La superació de la crisi econòmica actual ha provocat un augment de l’atur i ha abocat a una pobresa a mitjà termini a grups de persones, que la societat ha d’assumir col·lectivament fins que passin els mals temps. Per un cantó, hi ha un problema de manca de tot, i en especial d’aliments per als pobres, i a la vegada s’observa un important malbaratament alimentari en tot el procés de la cadena, des de la producció fins a la distribució. Recentment, el mateix Parlament Europeu ha aprovat una resolució en què insta no només els governs, sinó tota la societat a fer front a aquesta greu contradicció. El document del Parlament Europeu parla d’un malbaratament d’aliments superior als 170 kg per persona i any. Precisament l’objectiu del Banc dels Aliments és recollir els aliments consumibles, però no comercialitzables, bàsicament a les indústries i distribució alimentària, però també a la producció. Anualment, a les comarques de Ponent, i amb la col·laboració de les cooperatives, es transforma en sucs una quantitat important de nectarines i préssecs, que precisament pel seu caràcter d’excedents puntuals perquè s’han de comercialitzar immediatament fan que no puguin ser absorbits pel mercat. És en els moments de crisi quan s’han de trobar nous elements que permetin complir diversos objectius a la vegada, lluitar contra la pobresa i reduir els excedents de determinats productes.