Les eleccions que no se celebraran a la presidència de la Denominació d’Origen protegida de l’oli les Garrigues certifiquen la “monarquia parlamentària” en què s’ha convertit aquesta institució. La deserció de la meitat del sector n’ha deixat com a resultat una única perspectiva i una única forma d’entendre la DO. Fruit d’això, el sector de l’oli queda dividit en una meitat escassa per un costat, i atomitzada tota la resta, de manera que qui representa a més productors s’assigna la interlocució. Tanmateix, és bo no perdre de vista que l’autèntic paper de la DO, i el que té reconegut legalment, és el de garantir una determinada qualitat de l’oli amb totes les variants possibles. Aquest és el paper bàsic i al que cal dedicar els esforços: la qualitat del producte. La interlocució, la representació institucional del sector, la fixació de preus, etc, és quelcom que, en principi, no s’ha atribuït a ningú. A falta d’això, és lògic que un dels agents principals s’autoimputi aquest paper. Però cal no oblidar que no pertany a ningú, tampoc a la DO, i menys encara quan les seves accions s’adrecen a una legítima defensa corporativa però no a la del conjunt del món de l’oli, actualment més ampli i divers que mai.

La llavor de l’emprenedoria
En els temps que corren no pot ser més encertada la iniciativa “Emprendre a la meva escola” que la Fundació Món Rural ha endegat en una trentena d’escoles de Catalunya, entre elles l’escola de Vinaixa i la ZER l’Eral -que agrupa Torrebesses, Alfés, Alcanó, Sarroca de Lleida i Sunyer-. És ben segur que la llavor de l’emprenedoria inculcada als infants pot tenir més repercussió a llarg termini que molts programes adreçats a aquest fi sovint amb més bona voluntat que resultats. Per regla general, un emprenedor és algú que rumia, que busca, que creu en les seves forces i en el seu projecte. Si el futur de la comarca ha de dependre d’ella mateixa, ens convenen emprenedors locals.