Tim O’Reilly, el pare del concepte de web 2.0, va afirmar recentment que el web 3.0 és la “xarxa dels sensors”, davant la sorpresa de l’audiència, tal com ha explicat algun mitjà del nostre país. Ningú disposa de cap bola de vidre per endevinar el futur, no obstant això, tots podem apreciar certes tendències, com la expansió d’aquest paradigma de comunicació i participació que són les xarxes socials. Després, hi ha un cert consens general que el web 3.0 serà la web semàntica. Malgrat això, O’Reilly apunta en una direcció molt diferent, afirmant que el món 3.0 serà “la xarxa de sensors, la combinació de mòbils intel·ligents (smartphones) carregats de sensors que poden recollir dades del seu entorn i dels usuaris, amb el fenomen de la intel·ligència col·lectiva”. Com a exemple, va explicar un servei d’aparcaments a San Francisco.

Cadascuna de les places d’aparcament dels carrers disposa d’un petit sensor que detecta si s’ha estacionat o no un vehicle. La informació s’envia a Internet i, a través del mòbil, un conductor pot consultar les places lliures més properes. El preu s’ajusta en temps real, segons la demanda. En les beceroles del web 3.0, ja podem observar com els mòbils iPhone i Android són com una extensió i una multiplicació dels nostres sentits. Aquests mòbils poden incorporar centenars d’aplicacions que utilitzen els sensors disponibles, com la càmera de fotos i vídeo, GPS, micròfon, magnetòmetre, temperatura, acceleròmetre i d’altres. Per adonar-se del potencial d’un sol d’aquests sensors, només cal pensar en com els aparells de GPS han revolucionat la conducció de vehicles. En allò que ens interessa més a les Garrigues, els sectors de la protecció mediambiental i l’agricultura, hi ha actualment disponibles centenars de sensors diferents. Cada dia que passa, els sensors són més barats de fabricar, més petits i efectius.

En aquests moments de crisi econòmica, s’està obrint una finestra d’innovació fascinant per als emprenedors. Tinc la sort de conèixer alguns projectes d’emprenedoria que s’estan forjant a Catalunya que m’estan deixant molt sorprès. Podríem dir que els humans disposem de cinc sentits (la vista, l’olfacte, el gust, l’oïda i el tacte) i que el web 3.0 ens oferirà infinitat de sensors que amplien els nostres sentits amb milions d’aplicacions diferents, que ara no podem ni tan sols imaginar. Això sí, no oblidem un detall important: mirar, escoltar i entendre només ho podem fer els humans. Les màquines no tenen consciència ni entenen el significat del món que les envolta: només poden veure-hi, sentir-hi i processar.