El bar de l’Espluga Calba veurà dràsticament reduït el seu horari i encadena una successió d’èpoques delicades que ben segur tenen l’origen en el primer parèntesi d’aquest servei al poble, fa uns anys, que va tenir per conseqüència la pèrdua de l’hàbit entre molts dels seus acostumats. I això s’afegeix al fet obvi que hi ha menys gent als pobles i, per tant, menys usuaris potencials, així com a la competència que li suposen les comoditats domèstiques actuals i principalment la televisió. Aquesta és la realitat d’avui i la d’altres pobles on bars i cafès aguanten amb penes i treballs i, sovint, gràcies al futbol i als esmorzars de cap de setmana (ciclistes, motoristes, caçadors, boletaires, senderistes, etc) que també són una realitat actual que parcialment compensa l’altre fet més quotidià. Cal vindicar el rol que juguen aquestes instal·lacions en el manteniment d’uns mínims d’articulació social que, junt amb l’escola, suporten el gruix de les relacions socials diàries de la petita comunitat que constitueix una població de 100, 200 o 500 habitants. Tot i tractar-se d’una activitat privada, els cafès de poble juguen un paper crucial com a espai privilegiat per a les relacions socials i com a catalitzador d’activitats que hi tenen lloc o que s’hi activen espontàniament pel fet d’existir. Ja és habitual que disposin de facilitats dels ajuntaments per a regentar-los –en molts casos es troben en locals municipals-, però vista la importància de la seua continuïtat, no seria cap disbarat plantejar fórmules per mantenir el que ja hi ha, i mirar de revifar allò que agonitza. Al cap i a la fi, si a nivell de comarca hi ha programes i estratègies en l’àmbit escolar, cultural, sanitari o esportiu, per què no fomentar aquests espais informals de relació social a partir d’un cert llindar per sota, ben bàsics.