La primera vegada que celebràvem el Dia de la Dona Treballadora era el març de 1911 i es demanava el dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a la formació professional, al treball i a la no-discriminació. Han passat 21 anys i les dones podem votar, ocupar càrrecs públics, formar-nos i treballar. Però allò que es pot fer no és ben bé allò que es fa. Segons dades publicades al diari Público, les dones tenen més aprovats en les proves d’accés, són majoria a les universitats i les seves qualificacions superen en deu punts percentuals les dels homes. Però tot i aquestes xifres, les dones representen només el 16% dels llocs catedràtics a les universitats i al món laboral tenen pitjors treballs i pitjors sous. El salari anual de les dones és un 22% més baix, són les dones qui perden la feina per fer-se càrrec dels fills (més del 80%) i també són les dones qui dediquen més hores a tenir cura de la llar i la família. Així doncs, les reivindicacions per l’actual Dia de la Dona Treballadora han canviat. Ja no demanem drets, sinó compartir deures: que les feines domèstiques o familiars no siguin cosa de dones, sinó cosa de tothom.