Jugar amb la ironia, els jocs de paraules i els eufemismes és el pa de cada dia dels polítics de la nostra era. Però com si es tractés de guanyar algun premi literari de Sant Jordi, Mariano Rajoy s’hi ha lluït aquests dies. En una nota de premsa anunciava el dilluns que tenia un pla per “racionalitzar, millorar l’eficiència i evitar duplicitats”. I en què consistia aquest pla? A retallar 10.000 milions en sanitat i educació. Un comunicat ambigu que deixa entreveure que s’imposarà una retallada a dues conselleries que són competència de cada comunitat i on feia servir expressions al servei de les seves necessitats de poc diàleg. I sense mencionar la proposta de l’Esperanza, que directament “racionalitzaria” les autonomies en favor del seu model centralitzat. Deu ser que encara no hem acabat de tornar de “fer la mona” o que estem massa ocupats per reubicar l’Eurovegas i no ens hem adonat del que això pot significar. El que està clar és que aquest model de retallades no només és econòmic, sinó que cada vegada és més polític i social, i esperem que no arribi a les llibertats personals.