Quan tens ocasió de viatjar, l’has d’aprofitar. No es madura si no coneixes altres maneres de fer o de pensar. A vegades, fins i tot, poden ser radicalment oposades, però des del moment que hi són n’aprens gràcies a l’observació. Això t’ajuda, sobretot, a l’hora de tenir una visió del món diferent i contrastada. Ara hem tingut la sort de passar uns dies a la capital del País de Gal·les, Cardiff. L’eufòria de la victòria del Torneig de les Sis Nacions encara es vivia als pubs de la ciutat. La cervesa Brains recordava la gesta d’una nació petita en el camp del rugbi. I això és la normalitat: ser una nació que competeix internacionalment dins del Regne Unit i que guanya dignament Escòcia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia i França. Això és impensable, encara, al nostre país. Més enllà de l’anglès, enèrgic i prepotent, sobreviu sense gaire brillantor la llengua gal·lesa. Tota la retolació és en les dues llengües, malgrat que només un 10% utilitza assíduament el gal·lès. En aquest aspecte se senten lluny de la realitat lingüística de països com Catalunya, Galícia o el País Basc.

I no pateixen per descobrir la cuina mediterrània. La seva ja els funciona, tot i tenir un altíssim índex d’obesitat. I és que no han de patir per res, perquè ser diferents els fa ser més forts. Per això condueixen amb el volant a la dreta, baixen les escales per l’esquerra, utilitzen una moneda pròpia, cuinen amb mantega, rehabiliten esglésies com a supermercats o fan servir endolls de tres connectors. I fins i tot passen del glamur de la moda europea. L’únic que envegen del nostre país és el sol. No cal dir que les destinacions més desitjades són Barcelona, Palma i Alacant. El clima els apaga d’una manera intermitent perquè saben que la pluja és riquesa. Nosaltres els hem envejat la tranquil·litat, l’absència de policia als carrers, la tertúlia als pubs, la puntualitat britànica, les rutes dels castells i la varietat de flora i fauna als parcs. Res més.

A l’hora de dinar hem buscat desesperadament un setrill d’oli. No l’hem trobat per enlloc. Ens han cansat les salses perquè no entenem una bona dieta si no hi ha un bon raig d’oli. En aquest sentit, hi surten perdent. Per molt que els vulguis convèncer de les qualitats d’un bon oli garriguenc, no et faran cas. Van al revés del món i ho saben. I en fan bandera sense complexos ni retrets.