Per una banda, a l’asfixiant situació econòmica que estem patint arreu, si hi sumem el que els catalans anomenem espoli fiscal, hom té una doble sensació d’indignació.

A la ciutadania catalana, com a bons demòcrates, ens pertoca mobilitzar-nos al carrer, recordem la vaga del passat dia 29-M, i a les urnes, amb el vot. Ambdues ja han passat i la cosa sembla que, a cap dels governants de Madrid, els hagi impactat gaire. Ara entenc la posició que han decidit una parella de petits emprenedors del poble de Siurana, on han pres la ferma decisió d’ingressar tots els seus impostos a l’Agència Tributària de la Generalitat, a fi i efecte que sigui aquesta, és a dir, els governants catalans, qui traeixi el poble de Catalunya enviant aquests diners injustament a Madrid. Els mateixos governants que pertanyen a una coalició que vol anar cap a l’Estat Propi però pacta amb partits que han retallat la voluntat del poble català (denúncia i sentència contra l’Estatut) i ara, a més a més, ni compleixen amb aquest “estatutet retalladet”, al no incloure en els pressupostos de l’Estat les partides que ens corresponen, segons “l’estatutet”. La història es repeteix, aquests siuranencs, com els Serrallonga o els Carrasclets d’una banda a l’altra del país, sempre han estat els que han plantat cara. Ara no són temps d’armes ni de guerrilles. Les noves conteses bèl·liques són els diners via impostos, o altres formes d’espoli.

Davant aquest exemple de patriotisme, veurem com un altre cop la burgesia catalana, que ara governa, els/ens traeix o d’una vegada per totes s’adonaran que el poble català ja ha dit prou, tal com el passat 10-J del 2010 va parlar a la mani de BCN?