Any rere any, com un rellotge que no té aturador, se’ns recorda el deure de tributar els nostres impostos via renda, un impost més, afegit a l’IVA, a l’IBI i a la nova aparició de les taxes arreu. Aquest concepte últim semblava que ja era cosa del passat. Alguns recordareu encara el famós paper d’Estat, amb el “pollastre” a la seva capçalera o el segell d’Estat, en resum, impostos que semblaven extingits apareixen de nou.

La renda és l’hora de la veritat, hom li fa més por una carta d’hisenda que una patrulla dels Mossos, ja que, amb l’eslògan “somos todos”, resulta que aquests no van amb tonteries i sigui per mantenir el concordat amb l’església, sigui per mantenir l’exèrcit o sigui pel que sigui, ara ja no valdrà parlar de la qualitat de la sanitat ni de l’educació, això són tonteries per als nous governants; el que cal és pagar els de sempre per als de sempre.
Davant aquest destí aparentment inexorable apareix la figura alegal de l’objecció fiscal, consistent a deixar de pagar la part dels nostres impostos via renda que van adreçats a mantenir l’exèrcit i les seves malversacions en màquines, que serveixen per matar, i especular amb la democràcia mundial, derivant aquests diners a les ONG que nosaltres decidim.

L’exercici de l’objecció fiscal, que jo practico des de ja fa uns anys, us puc ben assegurar que és un acte de reforç de consciència cívica. No pagar la part dels impostos via renda que haurien d’anar per finançar la preparació de la guerra és un exercici de dignitat vers l’ésser humà.

Si creieu que esteu madurs i forts per fer el pas, en aquest enllaç hi trobareu tota la informació: http://www.objecciofiscal.org/index.php/ca/. Molta sort i benvinguts a la insubmissió al finançament de les armes, que, a més a més, poden ser usades contra Catalunya a l’empara de la Constitució.