Si alguna cosa permet extreure’s de tot el debat sobre l’ús energètic de la biomassa és que cal distingir. Cal distingir entre aprofitament d’un recurs forestal proper per generar calefacció i la creació ex novo de cultius energètics per generar electricitat. Cal distingir entre petites calderes domèstiques o públiques i grans instal·lacions industrials. Cal distingir entre un sistema de productors i consumidors de la zona i un sistema de multinacionals i consumidors llunyans. I, si volem ser sensats, aquest exercici de distinció cal fer-lo abans d’emetre qualsevol judici. De no ser així, l’únic que farem –promotors, favorables i opositors, polítics i periodistes– és embrutar el debat i no arribar a cap bon port.

Fets els matisos, parlem-ne. I si pot ser sense hipoteques personals o partidistes, millor. Quin escenari tenim, doncs? Una comarca agrícola i amb una part boscosa. Existeix, per tant, un recurs (poda i arbres) susceptible de ser aprofitat. I on el destinem? Si el destinem a una central de generació elèctrica com la que es planteja, aquest recurs suposa només el 20% del que es vol cremar. Si el destinem, en canvi, a alimentar tota una xarxa de calderes per fer calefacció a les cases i als equipaments públics, és molt probable que en tinguem prou. D’electricitat, a la comarca, ens en sobra (en produïm 14 vegades més que la que consumim, i tota renovable); de calefacció, sempre ens en caldrà. Quin sentit tindria, doncs, que continuem gastant gasoil per escalfar-nos mentre destinem la biomassa a generar una electricitat que ja ens surt per les orelles?

Si hi afegim l’eficiència energètica (25-30% en electricitat; 80-90% en calefacció) i l’emissió de gasos (molt més elevada i concentrada en electricitat), sembla força clar quina hauria de ser la tria sostenible i responsable, oi? D’exemples n’hi ha arreu, només cal estudiar-los. Ens hi posem i creiem en les nostres possibilitats o continuem emmascarant el debat i confiant el nostre futur a interessos aliens?