En aquest número repassem l’estat de la dansa nacional a les Garrigues amb un resultat global prou ample i encetem una agenda per a tota la temporada. Si es fa l’exercici de sumar tota l’activitat sardanística que té lloc als diferents pobles, hom s’adona que es tracta d’un fenomen escampat, arrelat i continuat i amb rèpliques diverses durant l’any. La dimensió local de les ballades fa que pugui semblar un moviment localitzat i això comporta que no es visualitzi el seu pes real sobre l’activitat cultural total. La nostra dansa és una activitat cultural i esportiva, perquè físicament practicar la sardana no deixa de ser un esport -i prou complet-. Altrament, després del futbol o el futbol sala, la moguda sardanista tal vegada constitueixi una de les manifestacions més rellevants de lleure en nombre de practicants i esdeveniments. És cert, però, que l’auge experimentat darrerament està en bona part protagonitzat per una sèrie de persones que de joves en van viure amb intensitat una de les èpoques més florides, i que no hi ha generacions que s’incorporin per baix. D’altra banda, també cal tenir en compte que mentre la salut de la sardana es vagi perllongant d’una manera o altra, hi ha una porta oberta perquè una nova remesa prengui el relleu i projecti aquesta activitat cap al futur, encara que sigui d’una manera transformada o evolucionada. En aquest sentit, és bàsic el pla del “Saltem i ballem” adreçat a infants i la tasca d’algunes escoles i particulars. En tot cas, és evident que la dimensió social i socialitzant de la sardana contribueix a reforçar els vincles entre la gent, entre els pobles i, en definitiva, a fer comarca.

Piscines
I agafant el fil de l’apartat anterior, si hi ha un fet estival que ajuda a fer comarca després de les festes majors, aquest ha estat l’exitosa iniciativa del bonus per a les piscines utilitzable als recintes de la major part de municipis. Ara sols cal ampliar el radi d’acció als pocs pobles que falten per adherir-s’hi i, per què no, traslladar-ho a les Garrigues històriques.