Sovinteja la queixa que els ajuntaments no són participatius, que els ciutadans deleguen el vot cada quatre anys i els consistoris exerceixen el poder unilateralment durant quatre anys. També sovinteja la queixa que sempre són les mateixes persones. Tampoc no és menys cert la dificultat per trobar candidats a implicar-se en política municipal. La reforma de l’administració pública anunciada pel govern espanyol al Congrés dels Diputats, de reduir un 30% el nombre de regidors té una gran afectació a les Garrigues. D’entrada, és una opció potser popular, en realitat és populisme en estat pur. El cost de tenir actiu un regidor en un poble, comentaris de bar al marge, fa riure al costat de la dedicació, els maldecaps i els problemes que, en condicions normals, ha d’afrontar un edil d’un petit ajuntament. Els regidors restants queden més sols, la feina a fer serà més i els candidats, per lògica, seran menys. Potser aquest ja és l’objectiu de la dreta espanyola, reconegudament deficitària en termes democràtics: simplificar la democràcia i anar derivant el camp de la presa de decisions a l’àmbit del mercat, digueu-li empreses o corporacions. En detriment de qui? De la política, que per bé o per mal, és l’espai més oficial i reconegut en què els ciutadans tenen l’opció de marcar el pas, si més no en el món rural on els interessos són més propers i menys llaminers per a segons quins altres interessos no precisament altruistes. Amb aquesta mesura, el nivell de representativitat dels consistoris queda inclús per sota, i no poc, dels consells, paeries, jurats o consolats medievals o qualsevol altre comú anterior al Decret de Nova Planta. Tot plegat, una democràcia més raquítica, menys proporcional i més limitadora en relació a les minories i les opcions noves i per tant un empobriment dels mecanismes de participació. Una trista notícia per als pobles i per als ciutadans. Bastant més trista del que molts es creuen.